L'Article: Pompeu Fabra

Pompeu Fabra va néixer a la ciutat comtal l'any 1868. La seva formació es va iniciar durant la primera etapa del Modernisme literari a Catalunya i sobretot dins el grup de l'Avenç. En aquesta publicació és on Fabra va publicar les dues primeres obres dedicades a l'ortografia i la gramàtica catalana sota el títol: Tractat d'ortografia catalana (1904) i uns anys més tard publicaria Gramàtica de la llengua catalana (1912). Més tard, Fabra publicaria una de les seves obres més importants, les Normes ortogràfiques. Tot i que no podem oblidar que al segle XIX autors com Pau Ballot ja van publicar obres sobre la gramàtica catalana, Pompeu Fabra va iniciar una tasca per modernitzar el català des del punt de vista ortogràfic i gramàtic. Fabra també es va convertir en un referent per als escritors catalans, arran de la publicació de l'obra El català literari l'any 1932. Uns anys més tard, la seva tasca lingüística continuaria en la seva obra més reeixida, la Gramàtica catalana que fou editada l'any 1952. Potser podríem pensar que avui algunes de les solucions gramaticals i ortogràfiques que ell proposava ja s'han superat i/o millorat. Però és clar que ell va obrir un camí perquè la llengua catalana fos una llengua culta d'ús tant oral com escrit. Darrerament, ha sorgit una campanya per dedicar-li una plaça a la figura de Pompeu Fabra a Badalona. I jo crec, que aquesta figura es mereix tenir un espai per recordar-lo, perquè el català d'avui no seria com és sense tota la feina que ell va deixar escrita en totes i cadascuna de les seves obres.

Maria Mercè Marçal

1. Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Nit de revetlla

Us desitjo des d'aquí una revetlla plena de literatura i felicitat...

El lector respon

Quins tres llibres t'enduries a una illa deserta?

Música i literatura: Blue Moon

L'any 1934 els compositors Richard Rodgers i Lorenz Hart van compondre la balada Blue Moon. El títol és una expressió anglesa que pot tenir dos significats: d'una banda la segona lluna plena en un mes; i de l'altra, les llunes plenes passen poques vegades a l'any quan passa quelcom estrany o misteriós. En qualsevol cas, la lluna plena indica bona sort en alguna cosa. L'esmentada balada comença amb aquesta estrofa, on el cantant s'adreça a la lluna com si d'una dona real es tractés:

Blue Moon
You saw me standing alone

El cantant anuncia clarament la seva solitud provocada pel seu amor a la lluna, objecte d'amor platònic dels poetes romàntics. I seguidament, el cantant s'imagina per uns instants que el satèl·lit se li apareix i és quan anhela poder-la abraçar:

And then there suddenly appeared before me
The only one my arms will ever hold
I heard somebody whisper please adore me
And when I looked the Moon had turned to gold

Finalment, a la tornada el cantant li diu a la lluna, que no estarà sol gaire temps, perquè té un somni dins seu, i en aquest somni és quan el seu amor esdevé real:

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own

Aquesta magnífica balada ha estat versionada per artistes com Frank Sinatra, Elvis Presley en la seva versió de rock, entre moltíssims d'altres. I és que quan sento aquesta cançó sóc davant aquesta lluna plena, que em provoca soledat però també amor cap aquest gran objecte d'amor només assolible en somnis, un somni que van crear els seus compositors Richard Rodgers i Lorenz Hart, i que ara forma part de la nostra banda sonora particular.

La ciutat misteriosa

Avui encetem un nou joc, anomenat La ciutat misteriosa.
Llegiu les pistes, i aventureu-vos a endevinar-la.

1) És una ciutat europea.
2) És la capital d'un país.
3) És una ciutat amb una gran i llarga història cultural al darrere.

La ciutat misteriosa està relacionada amb la paraula amoR, tal i com molt bé ha dit el Llorenç. Per tant, la resposta correcta és Roma. Enhorabona Llorenç. Aquesta és la ciutat on l'Arlequí estiuejarà aquest agost.

Digue'm

què llegeixes aquest mes.

La incògnita: Qui és? Més pistes

Aquí teniu unes noves pistes per a descobrir La incògnita d'aquest mes:


a) És un personatge històric.
b) No era el rei David.
c) Va estar a punt de partir a un nadó per la meitat.

La incògnita del juny era el rei Salomó i hem tingut dos encertants, Novesflors i en Jordi González. Enhorabona i moltes gràcies per participar-hi!

LCL a Fnac Triangle

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:30 hores es farà la presentació de LCL al FNAC Triangle.
Us hi esperem a tots.

El conte per fascicles: IV

-Qui ets tu? Va preguntar per tercera vegada el Llibreter a la nena desconeguda.
-Em dic Ariadna. Va contestar ella tímidament mentre ell se la mirava entre encuriosit i entendrit.
-D'on has sortit? I què hi fas aquí?Ella va dubtar uns segons i finalment va contestar-li:
-He sortit d'un llibre.
-Què dius ara! -Va exclamar el Llibreter perplex i incrèdul.
-Dic que he sortit d'un llibre. Va tornar a insistir l'Ariadna.
El Llibreter es va fregar els ulls i ella de sobte li digué -No, no estàs somniant, sóc aquí-.

Què et suggereix...

aquest poema visual?

La incògnita: Qui és? Més pistes

Aquí teniu algunes pistes més per a descobrir La incògnita d'aquest mes:

a) El personatge era un rei.
b) Era d'origen israelià.

Recomana

una pel·lícula.

L'Article: Montserrat Roig i Mercè Rodoreda, joc de miralls

Enguany se celebra el centenari del naixement de l'escriptora barcelonina Mercè Rodoreda. És un referent literari català ineludible. Hi ha veus que han rumorejat que Rodoreda tenia una deixeble Montserrat Roig. El cert és que si algú ha tingut ocasió de llegir les obres de l'una i de l'altra, podrà observar i comprovar que són dues escriptores cadascuna amb el seu estil i veu literaris propis.

D'una banda, Mercè Rodoreda crea uns personatges al voltant d'unes històries sovint crues, i amb l'ajut d'un món simbòlic on elements com les flors, els miralls o l'aigua hi tenen una presència destacable. De l'altra banda, Montserrat Roig és una escriptora de finals dels seixanta, que va viure la postguerra i es va formar a la Universitat de Barcelona en Filologia Romànica, va treballar de professora a universitats estrangeres, i també va treballar de periodista a Televisió espanyola amb entrevistes a personatges destacables de l'època. Ara bé, Montserrat Roig té un conjunt d'obres, de narrativa i d'assaig literaris que sovint queden oblidades. Roig va crear el seu món literari a partir de la publicació del recull de contes Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen l'any 1971, i a aquesta obra li seguiren tres novel·les: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta. En aquestes quatre obres l'autora nascuda a l'Eixample, crea uns personatges i unes històries, gràcies a dos llinatges els Miralpeix i els Ventura Claret. Si ens aturem a llegir la primera de les novel·les, Ramona, adéu, veurem com l'autora escriu tres històries paral·les de tres dones de diferents generacions i d'un mateix llinatge, i que totes tres es diuen Ramona. Cadascuna viu en una Barcelona diferent, l'àvia en la ciutat de finals del segle XIX i principis del XX, la mare, en la ciutat de la Guerra Civil i la postguerra, i la filla, els anys setanta i vuitanta. Realment, Montserrat Roig en aquestes quatre obres demostra un domini de les tècniques narratives i un estil literari propi i genuí. Roig agafa els trets essencials del realisme històric i crea la seva pròpia trajectòria literària, tant en les seves novel·les, com en les obres assatgístiques. Ben coneguda i aclamada és per la crítica, l'obra periodística Els catalans als camps nazis, un document periodístic i perquè no literari que avui és un llegat històric d'un període que no hem d'oblidar. I és que en la meva opinió l'obra literària d'aquesta autora estat massa oblidada, ja que alguns li van penjar l'etiqueta de rodorediana o imitadora de la Rodoreda, sense intentar descubrir quin era el seu estil i la seva veu literaris. I és que tant Mercè Rodoreda com Montserrat Roig són dues escriptores que formen part de la tradició literària catalana contemporània, però cadascuna va construir un camí i una obra amb segell literari.

La incògnita: Qui és?

Aquí teniu una nova incògnita i aquí teniu les tres pistes:

a) És un personatge bíblic.
b) És un home.
c) La seva història és de les més conegudes i versionades de la literatura universal.

El Qüestionari:El veí de dalt

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Dir que el primer llibre que recordo haver llegit a 3r d’EGB era “Pueblos y leyendas” (que vam llegir a classe) diu molt com em va marcar les històries i la manera d’escriure de diferents cultures. I recordo que “El Petit Príncep” és el primer llibre que vaig comprar (com moltíssima gent). Ara bé; si he de ser sincer; el llibre que em va posar el repte de dir: “Veí, tu un dia has de fer un llibre com aquest” va ser Tiempo de silencio, de Luis Martín Santos. Un llibre inolvidable.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Als 17 anys. Quan vaig fer el primer poema d’amor. Evidentment a una noia que no em va fotre ni cas al principi i que, a sobre, després, em va fotre el salt amb un altre. Aquesta tàctica del poema és ben recurrent...A vegades penso si l’he deixada mai de fer.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Ben cert. Amb tot, molts cops (al metro, conduint, camiant pel carrer,…) et vénen idees que cal escriure ràpidament en un tros de paer. O se m’obliden. I com que sóc gandul de mena. si no m’imposso reptes, la inspiració no arriba.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Entenc que no et refereixes als grecs i romans (tot i que L’Odissea, déu-n’hi do com em va flipar!); sino de la literatura universal. És evident que la literatura sud-americana (Márquez, Vargas Llosa, Cortázar, Borges, Benedetti,…) van marcar molt la meva joventut. Després vindrien els francesos (Verne, Hugo, Flaubert, Baudelaire,...) i europeus (Dickens, Dovstoiesky, Hesse, Mann,…) i finalment, el catalans; especialment els poetes (Estellés, Vinyoli, Ferrater i Marí i Pol). Fot-li candela!

5. Digues una cita literària.

Una? Buf! La primera que em ve al cap. “Vindrà la mort, i tindrà els teus ulls”, de Cesare Pavese. Un poema trist, trist.

El lector respon

Quin és el teu racó preferit per llegir un bon llibre?

Fòrum literari: Juny

Creus que és possible ensenyar a escriure literatura?