Antaviana 4.0

És ben cert que la tasca d'escriptor té diferents fases: primer llegir i formar-se com a lector; després ve la fase de fer una pluja d'idees, fins a descabdellar-ne una; aquesta idea esdevé un exercici per a crear mons, personatges i, en definitiva, literatura. D'entrada, aquests primers exercicis són prototípics. A mesura que l'escriptor es va formant i creixent d'una banda a través de la lectura, i per tant de referents literaris com una part bàsica per a escriure; d'altra banda mitjançant les experiències vitals, perquè es poden transformar en ficció. Així doncs, és a partir d'aquestes matèries primes que neixen les primeres obretes. I seguidament, quan s'ha transportat la idea embrionària al paper, després ve la darrera fase però no la menys important: la revisió estilística de l'obra escrita. Aquesta revisió cal fer-la amb detall, i si cal amb el diccionari al costat. A més a més, ben segur que és aconsellable revisar-ho una segona vegada, pe

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? No me'n recordo. Suposo que va ser gradual: els contes primer, els Set Secrets de l'Enid Blyton després, i potser la Història Interminable , i l'Illa del Tresor. 2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Tinc contes encetats i amb dibuixos des dels onze o dotze anys, contes que anomenava "novel·les" i que no passen de les set pàgines sense final. 3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Treballant i dormint. 4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? Verdaguer : ), i Flaubert, i Gogol, i Dalí. 5. Digues una cita literària. "El poeta és qui inspira, més que el que és inspirat" atribuïda a Paul Éluard.

Tinc un missatge d'amor: silenci. El meu silenci és el teu.

Aquí teniu 8 títols d'obres clàssiques (cultes i populars) versionades al cinema per Walt Disney. Heu de votar-ne un. Aquests són els títols: 1. La Bella Dorment. 2. Alícia al País de les meravelles. 3. Aladí. 4. El Llibre de la Selva. 5. La Ventafocs. 6. Peter Pan. 7. La Blancaneus i els set nans. 8. Pinotxo.

Fa uns dies arrel d'una conversa amb el Llibreter , vaig plantejar a l'Antaviana el dilema: Ser o no ser escriptor/a . El cas és que primer va sorgir un Anònim que va trobar errades ortogràfiques que se'm van escapar i va posar en dubte que jo fos escriptora. Després el Llunàtic va escriure un post dient que els que ens dediquem a escriure cal que revisem bé els escrits abans de publicar-los. En aquest post, un dels comentaristes deia que cal ser exigents amb aquells que s'autodenominen escriptors/es. Quan un/una persona diu que és músic, pintor, etc. no passa res. En canvi, quan algú diu que el seu ofici és ser escriptor/a aleshores s'encén la polèmica. Jo no he pronunciat aquesta paraula amb vanitat, simplement és un dels meus oficis, conjuntament amb el de professora de llengua catalana i literatura. És possible que alguns lectors opinin que el què escric no tingui cap mena de qualitat literària, però a mi m'agrada escriure i m'agrada compartir allò qu

Llegeixes més ara a l'estiu que la resta de l'any ?

Aquest el penjat d'aquest mes: MARIA ANTÒNIA SALVÀ I l'encertant ha estat Escritsurgència . Enhorabona!

Hi havia una vegada un corb dalt d'un arbre que tenia un gran tall de formatge al bec. Es disposava a menjar-se'l quan va aparèixer, sigilosament, una guineu. El corb en veure-la arribar li va fer un gest que volia dir: "-No et donaré ni una engruna del meu formatge!" Aleshores la guineu li va dir: -Bon dia, senyor corb! Feu molt de goig avui! El corb es va quedar sorprès, però no va obrir boca. Així que la guineu va continuar el seu parlament: -Teniu un plomall preciós! I aquest bec tan formós que teniu! Sou el corb més bonic que he vist mai! El corb es va posar tant content que va obrir tant el bec, i de sobte el tros de formatge li va caure i la guineu el va agafar al vol amb les dents. La guineu abans de marxar li va dir: -La vanitat us ha vençut, senyor corb! I va marxar amb el seu trofeu, deixant al corb amb el bec obert.

Aquí teniu les pistes d'un nou penjat : a) No és un escriptor. b) És catalana. c) Nascuda a Palma de Mallorca. d) Es va formar en l'ambient de la Renaixença mallorquina. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Aquest és el meu particular homenatge al quinzè aniversari de la mort de Pere Calders: ESCENA VI "S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie. VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova... ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na... VEU EN «OFF»: L'Abel va enamorar-se d'aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret. ABEL: Antaviana. Antaviana! Antaviana... MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata) : Què dius? ABEL: No res, no res: és una lliçó de geografia. VEU EN «OFF»: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica. ABEL: Antaviana? VEU EN «OFF»: Sí, sí. Podria ser el nom d'un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de semblant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d'una nau, el podries batej

Aquí teniu la descripció de la foto de'n Jesús M. Tibau: La foto està feta a primers dels 70, al terrat de casa seva, des d'on es pot veure una muntanya que ell anomena sovint al seu blog (el Montsant), o dir que des del terrat es veu l'església del poble, dedicada a Santa Maria, amb dos campanars. L'encertant ha estat L'Heura. Moltes felicitats!

Aquí teniu una fotografia rere la qual s'amaga una identitat desconeguda, i aquí teniu la pista: -De petit li agradaven molt els jocs i de gran continua igual.

Fa uns quants mesos vaig engegar una proposta arriscada. Es tractava d'escriure un conte per fascicles i al final vosaltres podíeu participar en el suggeriment d'un títol. Aquestes són les persones que van participar amb les seves propostes: Llibretat, proposat per Jesús M. Tibau. L'amenaça latent dels personatges rebels , proposat pel Llibreter. La nit d'Ariadna , proposat pel Veí de dalt. Fugint del paper , proposat per Sargantana. Ariadna surt del laberint , proposat per Sadurní Vergés. El silenci de la llibertat , proposat per Susana A. El cert és que totes les propostes m'agraden i sóc incapaç de triar-ne una, o sigui que aquest conte tindrà el títol que cada lector/lectora vulgui posar-li. Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració.

Fa un temps vaig plantar dues menes de llavors. D'aquestes llavors n'ha nascut una tija. I és que aquestes petites llavors són com la vida, on l'Atzar, aquell déu, si em permeteu la metàfora, fa i desfà al marge dels nostres somnis. Els cops d'aquesta divinitat ens sotgen i ens recorden que no som dins d'una pel·lícula d'aquelles que té un final feliç. Ans al contrari, ens posa a prova cada segon de la nostra existència, i hem de saber-lo vèncer. Però el cert és que moltes circumstàncies inesperades que en un primer moment són tràgiques prenen sentit al llarg dels anys. Qui sap si aquestes llavors estèrils esdevindran algun dia flors. El temps és l'únic que té totes les respostes i l'atzar ens les fa arribar.

Aquí teniu algunes novetats i notícies del bloc Antaviana : 1. El Fòrum literari canvia de nom i de format: El debat literari , es farà a partir d'una reflexió d'una lectura feta per l'Arlequí i a partir d'aquí els lectors i lectores podreu opinar. 2. Nou joc literari: La identitat desconeguda , a través d'una fotografia haureu de descobrir un personatge.

Enguany per celebrar el 2n aniversari d'Antaviana , hi haurà, properament, un nou joc literari: La identitat desconeguda . Es tracta d'un nou joc on tindreu una fotografia d'una identitat, però de la seva infantesa i haureu de descobrir a qui pertany.

Podria dir moltes coses sobre la personalitat de Carles Riba i la seva gran tasca cultural, però crec que aquest poema de les Elegies de Bierville il·lustrarà una part del llegat que ha deixat en la literatura catalana: IV Pura en la solitud i en l'hora lenta, una dona fa lliscà', amb moviment d'arbre o de crit amorós, al llarg dolç dels braços alçats, la túnica. Mentre brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli, dalt, la testa. Un instant o dos. Ah! ¿són prou perquè es trenqui foscament el lligam entre la bella i aquest tímid juny que d'ella, nua dins l'ona, esperava joia i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat prou, que tu, imponderable cosa d'or i mirada, testa, flor dreta, en surts vaga -i talment reguardant, ara, els no-res del silenci que eren adés venturosos còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent. Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer, salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va temps av

Un dia d'estiu del mes de juliol de fa dos anys va néixer un personatge que fou batejat amb el nom d'Arlequí . L'Arlequí és una persona inquieta i va crear l'Antaviana , un bloc de literatura obert a tothom i totdon. I en aquest solstici d'estiu del 2009 compleix dos anys, dos anys d'amagar el seu rostre rere contes, peces breus teatrals, articles, entrevistes a escriptors i lectors, jocs literaris, fòrums, etc. A poc a poquet, l'Arlequí anava tenint visites de curiosos i curioses que s'acostaven fins el seu espai, deixant l'emprempta de la seva estada signant amb psèudònim, nom de pil·la o com a Anònims. El cert és que gràcies a totes aquestes visites l'Arlequí ha crescut, i vol continuar creixent amb vosaltres. Sí, sí, vosaltres que el coneixeu i amb qui teniu una certa complicitat per culpa de la literatura. Perquè la literatura és la seva amant, sí sí, aquella que no pot abandonar ni oblidar perquè és la seva veu, la veu que esdevé la vo

1. Quin fou el teu primer llibre? Impossible recordar-ho. El primer que recordo haver comprat jo és de Cortázar: Historia de cronopios y famas . 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Cada nit un de diferent. Sóc un lector molt promiscu. Ara, des de fa uns dies, Volverás a Región , de Juan Benet. 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? Qualsevol lloc és bo: un tren, un metro, un bar... però a casa tinc una butaca de lectura collonuda. 4. Digues un llibre que no hagis llegit. Milions. Per exemple, La catedral del ma r. 5. Una lectura inoblidable… Milers. Per exemple, Paraules d'Opoton el Vell , de Tísner.

Fa poc vaig escriure l'article: Ser o no ser escriptor . I és que quan hom té una idea es posa a escriure "a raig" i de vegades oblida la tasca lingüística que hi ha al darrere de l'elaboració d'un text. Precisament, el David Maudeño que ja m'havia avisat que se m'havien escapat errades ortogràfiques de l'esmentat article, va escriure al seu blog el post: "Faltes d'ortografia" . En aquest article feia referència al fet que un Anònim va anomenar-me "escriptora" pel fet d'haver comès aquestes errades en aquest post, i me les va corregir. Certament, tant l'un com l'altre tenen raó en una cosa: un escriptor ha de fer la correcció lingüística dels seus escrits. Si pensem en els escriptors prefabrians recordarem que la majoria escrivien sense la normativa que tenim ara, i tot i així ningú no els ha qualificat amb l'apel·latiu: "escriptors". No nego que ara que tenim aquesta esmentada normativa els escriptor

1. Quin fou el teu primer llibre? Difícil de dir. Potser algun de dibuixos amb animals? 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Costa brava (de Josep Pla) i El silenci (Gaspar Hernàndez) 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? Molts: llit, sofà davant llar de foc, a la platja, als avions, ... 4. Digues un llibre que no hagis llegit. La muntanya màgica de Thomas Mann. L'he començat potser tres cops. He estat incapaç de llegir-lo sencer. Però encara no em resigno. Algun dia m'hi posaré de debó. 5. Una lectura inoblidable… El vell i el mar , de Hemingway.

què llegeixes aquest mes.

Joan Brossa deia que les bombolles de sabó són poesia. Creus que és veritat?

Aquí teniu una nova incògnita per a descobrir i aquestes són les pistes: 1. És un personatge femení d'un conte popular d'Andersen. 2. Viu en la tristesa a causa d'un amor impossible. Un cop més felicito en McAbeu per haver descobert la incòngita: La sireneta. Molt bé!

aquest poema visual?

1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura? Si n'hagués de triar un potser seria Caminant pel món , de Gorki. No vaig ni comprar-lo: el vaig robar directament al Corte Inglés. Deuria tenir dotze o tretze anys. Abans havia llegit molt de còmic, enciclopèdies i històries policíaques. A casa sempre hi havia novel·les d'Agatha Christie. 2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure? Cap als setze anys. Abans havia escrit alguna història, alguna narració en format de còmic. Jo mateix feia les meves publicacions. 3. Creus que és cert allò que deia Picasso: "la inspiració es troba treballant"? Totalment. És més, estic del tot d'acord amb l'escriptor que més ha defensat la necessitat del treball per tal de dur a terme un art mínimament seriós: Ludwig Hohl. A Matisos i detalls desenvolupa aquesta tesi. 4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més? A banda d'Homer, els dos grans clàssics russos: Tolstoi i Dostoievsky. Va haver un tem