No és necessari córrer. No és necessari brillar. No és necessari ser res més que un mateix. Virgina Woolf
diumenge, 12 de juliol del 2009
El llegat de Carles Riba
Podria dir moltes coses sobre la personalitat de Carles Riba i la seva gran tasca cultural, però crec que aquest poema de les Elegies de Bierville il·lustrarà una part del llegat que ha deixat en la literatura catalana:
IV
Pura en la solitud i en l'hora lenta, una dona
fa lliscà', amb moviment d'arbre o de crit amorós,
al llarg dolç dels braços alçats, la túnica. Mentre
brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli,
dalt, la testa. Un instant o dos. Ah! ¿són prou perquè es trenqui
foscament el lligam entre la bella i aquest
tímid juny que d'ella, nua dins l'ona, esperava
joia i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat
prou, que tu, imponderable cosa d'or i mirada,
testa, flor dreta, en surts vaga -i talment reguardant,
ara, els no-res del silenci que eren adés venturosos
còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent.
Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer,
salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va
temps avall, cap a sols més madurs -i ella neda, oh ritme!
cap a l'estiu excessiu- ella i els déus i els meus ulls!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Roser, em podràs perdonar que no t'hagi avisat? Les presses són males companyes i vam decidir a l'últim moment d'intentar convidar més gent a l'homenatge. No pensàvem que en juliol i amb un personatge que du l'etiqueta de difícil, el resultat fos aquest, la veritat.
Gràcies!
Víctor, estàs perdonat. Aquests homenatges a escriptors catalans a través de la xarxa són una bona iniciativa.
Gràcies a tu!
Ai, els somriures...
Gràcies per recordar Riba!
Publica un comentari a l'entrada