dimarts, 21 de juliol de 2015

Joc literari caldersià: Escriu el teu conte





Un cop més, hem de fer memòria d'algú que ja no hi és. Es tracta del 21 aniversari de la mort de l'escriptor Pere Calders. Un dels millors contistes i novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Per homenatjar-lo us proposo un joc literari, a partir d'un conte breu caldersià, podeu fer els vostres contes, aforismes...

Aquí teniu el conte:

Balanç
 

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva  vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

dilluns, 20 de juliol de 2015

Cinema i literatura: You've got mail



En la tarda de diumenge passat, vaig topar amb una pel·lícula interessant amb un discurs metaliterari destacable. Es tracta del film titulat Tens un e-mail, traducció del títol originari You've got mail. Aquesta història està dirigida per la directora Nora Ephron, i protagonitzada pels actors Meg Ryan i Tom Hanks. 

La trama es remunta a la dècada dels noranta,  Katlheen Kelly és la propietària d'una llibreria de llibres infantils i juvenils, heretada de la seva mare. A l'altre cantó, tenim en Joe Fox, Fox, ja sabeu que en anglès vol dir "guineu",  hereu de l'empresa i fortuna de la família Fox, i que decideix obrir una gran llibreria al costat de la llibreria de la Kathleen. Per tant, ja  tenim una part del conflicte,  un conflicte que es veu immers en dues històries paral·leles. La primera  és quan la llibretera i el senyor Fox es coneixen i a tots dos els neix l'orgull, creant un sentiment d'animadversió. I la segona històra, és quan tots dos protagonistes es comencen a conèixer a través de l'e-mail. Per tant, tots dos semblen tenir dues personalitats, una la real, i l'altra la virtual. Tot està dins d'un discurs metaliterari, ja que apareix al film molt sovint un debat sobre els personatges de la novel·la de Jane Austin, Orgull i Prejudici. El debat sobre aquesta obra no és casual ja que és un correlat de la història que "viuen" Kathleen i Joe, ja que mostren orgull i prejudici envers l'altre. Però aquests dos sentiments desapareixen quan els dos personatges es troben a la xarxa, perquè allà és on es mostren tal i com són, i expressen com se senten. La trama es complica quan decideixen desvirtuar-se. És llavors quan  ell descobreix qui és ella, però ella no ho sap. 

Tots dos personatges fan una mena de viatge d'aprenentatge interior del seu "orgull i prejudici" i s'adonen que s'han enamorat. És curiós com quan ella tanca la llibreria, ell decideix apropar-s'hi perquè no la vol perdre. És impressionant, l'escena final en què ells dos s'han de desvirtuar de nou, i se sent la veu de'n Joe cridant al gos, cosa que l'identifica davant d'ella,  i ella apareix somrient i plorant alhora; és una escena plena de poesia. 

Potser hi hagi algú que pensi que aquest film és massa ensucrat, però penso que està molt ben fet, pel que he anat comentant: les dues històries paral·leles, el debat sobre "orgull i prejudicis", i el debat sobre llibreria versus gran botiga comercial de llibres.

Homenatges literaris: Maria Mercè-Marçal

 Quan era encara una nena, i una adolescent anava al Parc que ara és el Patufet, que està enfront de la Biblioteca Central, de Santa Coloma de Gramenet. per passejar un gosset. A la paret hi havien escrits aquests tres versos:


A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Va ser el meu primer contacte amb la poesia de Maria Merçè-Marçal. I és que aquesta autora encara avui tan poc coneguda, va deixar escrites poesies plenes d'intensitat, passió, amor i harmonia. Quan entres en el seu cosmos poètic, t'enamora i ja no te' vols desprendre. Ella va ser una escriptora que a més de crear bells versos, també va reivindicar la seva condició de dona.  I segurament el seu camí, haurà obert camins de les noves poetesses d'avui. Aquest no vol ser un homenatge a algú que ja no hi és, sinó que vol ser un cant a la vitalitat i la universalitat de la poesia de Maria Mercè-Marçal. Us deixo amb el poema, "Per tu retorno", interpretat per Marina Rossell.



17 anys sense Maria Mercè-Marçal




Enguany es compleixen 17 anys de la mort de Maria Mercè-Marçal. Us convido a penjar poemes, versos, vídeos amb poemes cantats, d'aquesta gran dona i poetessa, tant en forma de comentaris com als vostres blocs/blogs o pàgines web. Animeu-vos i recordem, rellegim, somiem amb les paraules que va crear l'autora de poemaris com Desglaç, entre d'altres obres. I per trencar el glaç, endinseu-vos en aquests versos del poemari Bruixa de dol:

Pujaré la tristesa daltLES golfes 
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , 
el cartipàs vençut, la tarlatana vella. 
I baixaré les graus amb vestit d’alegria 
que hauran teixit aranyes sense seny. 

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

diumenge, 12 de juliol de 2015

Nova secció: Endevina on és l'Arlequí



Enceto una nova secció, endevina on és l'Arlequí. De tant en tant, us penjaré una fotografia, i us posaré una pista, i vosaltres haureu d'endevinar on es troba l'Arlequí.

La pista: És una plaça on hi ha l'estàtua de l'escriptora Montserrat Roig. Ara us toca a vosaltres, esbrinar on és l'Arlequí. 

dimarts, 7 de juliol de 2015

Cinema i literatura: Shrek








Avui, repesco una secció una mica aparcada, però que com l'au fènix reneix de les cendres, si em permeteu aquesta metàfora ja tan universal. Doncs per recomençar aquesta secció sobre l'estreta vinculació entre la gran pantalla i la literatura, he triat el film Shrek que ja comença a ser un clàssic. És com sabeu un film d'animació, i està basat en els contes infantils populars de sempre, més ben dit, apareixen molts personatges com Pinotxo, els tres porquets, el llop, ... Ara bé, aquesta història no és la típica d'un bell príncep que passa per molts perills, i venç a un drac, s'enfila dalt una torre i la desperta i enamora amb un petó. Més aviat, és un conte on un ogre de nom Shrek, solitari i poc sociable, i amb molts complexes, que viu en un bosc, allunyat de tothom i amb cartells que adverteixen del perillós ogre. Gràcies a un ase molt xerraire, i al fet que el príncep, i futur rei, li encomana la tasca de rescatar a una princesa d'una torre, ell i l'ase fan un camí d'aprenentatge d'ells mateixos, dels seus sentiments i de com enfrontar-se als estereotips que tenen les persones d'un mateix. Així la rescaten, i resulta que és una bella princesa, amb un secret, i és que està embruixada, i a mitjanit es converteix en orgre. Com ja sabeu, al final ella continua essent ogre perquè s'enamora de Shrek. És realment, una història on es barregen elements dels contes, personatges, però hi ha una ruptura amb les històries de sempre, i va més enllà, perquè mostra uns valors, com el fet que dues persones que no segueixen els típics cànons de bellesa es poden enamorar, poden ser estimats pels amics com l'ase, i poden viure feliços i menjar anissos. Un film amb missatge que fa que no els espectadors no ens quedem indiferents, i veiem que els contes tradicionals poden ser útils per trencar esterotips i tòpics. Un gran film.

dissabte, 4 de juliol de 2015

Bústia de suggeriments: Suggereix, opina...











A la Bústia de suggeriments, podeu suggerir temes literaris, seccions, que voldríeu que aparaguessin en aquest bloc. No sigueu tímids, i digueu la vostra!

El taller: Nova secció



Avui és dia de novetats. Encetem El taller, una secció on podreu crear, inventar, escriure... a partir d'una imatge extreta d'internet. Avui us proposo que escriviu un microconte, conte, poema, aforisme... inspirant-vos en aquesta bella imatge.


El racó de llegir: Nova secció






A l'estiu comencen els dies de platja, de relax, de divertiment, i de noves seccions. Avui encetem El racó de llegir, un espai per parlar i compartir les vostres lectures. 

Quins llibres us endureu aquestes vacances si marxeu o quines lectures teniu pendents si us decidiu romandre a les vostres ciutats?

divendres, 3 de juliol de 2015

Crònica poètica: Una nit màgica!






Era de nit, però encara no s’havia post el sol. Em trobava  darrera d'un riu de gent, molt ben vestida, sense extravagàncies ni marques visibles. Vaig esperar uns segons,  i després de dir el meu cognom, un noi, d’origen aragonès, em va posar una polsera identificadora. Vaig entrar amb el meu vestit llarg, aquell que era pràcticament nou, i que estava abandonat a l’armari. Em vaig posar unes sabates de taló discret. Caminava a poc a poc, amb una barreja de sensacions màgiques. A cada passa,  em trobava amb cares que em resultaven familiars, però amb qui mai no hi havia parlat. Hi havia una barra, on podies demanar des d’un refresc fins a còctels carregats amb gotes d’alcohol. Hi havia també, una taula dedicada al pernil; un senyor tallava amb art i cura, trossets d’or ibèric, que es desfeia al paladar juntament amb de pa i un rajolinet d’oli. Després em vaig asseure en un dels sofàs blancs de disseny, i al davant tenia la Mar Bella, i el cel que, a poc a poc, s’anava tenyint de blau marí i la lluna plena de fons.  Hi havia tauletes on hi havia bossetes amb “xips”.  De tant en tant, uns cambrers vestits del color de la més negra nit, s’apropaven amb safates plenes de petites exiquiteses, que aviat es desfeien als llavis dels milers de convidats provinents del teatre, o de la gran pantalla. Cadascun d'aquells homenets, dones i joves compartien aquella vetllada amb “velles” amistats, iamb qui s’intercanviaven noves notícies sobre futurs projectes artístics. Jo era en una pel·lícula, sense ser la protagonista. De tant en tant, em creuava amb rostres anònims que em miraven les nines, idil·lis que començaven i finien al món dels somnis.  Després unes noies, van dir els títols de films en català que havien rebut premis arreu del món. La nit m’acaronava la pell, sentint la brisa marina onejant dins meu.  Quan tot es va acabar, sentia com si fos una Ventafocs que tornava a casa a mitjanit, i tot havia estat com un miratge. L’endemà, els programes informatius em van recordar que jo havia estat a la Festa del Cinema Català. Una nit màgica!