Antaviana 6.0

L'agost de 2007, l'Arlequí va plantar una llavor a la xarxa, que va batejar amb el nom Antaviana. Cada dia, regava aquesta planta, alimentant-lo amb literatura perquè no es marcís com una rosa. Així que, a poc a poquet, la criatura es va fer gran i avui ja li neixen noves fulles, noves tiges i també noves flors. I és així, que cada dia molts vénen a visitar-la per veure-la d'a prop, per compartir amb l'Arlequí com creix i com aprèn a caminar sense caure. Molts han deixat un record en forma de comentari, fins i tot, alguns s'han estimat més no dir el seu nom, i fins i tot, molts li han donat menjar amb la participació als jocs literaris creatius. I la criatura ha continuat creixent amunt, amunt. I ja té 6 anys, sí sí, ja té 6 anys. I encara que sembli que fos ahir que l'Arlequí li va donar vida i el va batejar, avui ella encara té energia per parlar, córrer, cantar...  I si vosaltres voleu, vingueu d'on vingueu, sigueu com sigueu, podeu parlar, córrer, c

Una entrada i  una sortida sense portes sense pany sense clau sense fressa només, silenci...

  Aquí teniu un nou joc creatiu  literari: Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atançar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada. 1a participació: Elfreelang del blog Si dubto és que sóc si penso és que sóc

No puc somniar els teus llavis. El llapis no m'obeeix, si vull dibuixar-los. El meu sender és lluny dels teus dos camins paral·lels.

Ni una llàgrima vessis, ni una nit esperis la trucada que no arriba mai. Res, tot esdevé sorra, la sorra d'Èol. I quan neixin noves flors, tu seràs lluny del jo que avui ja no hi és.

El passat divendres, es tancaven els llums de la sala dels cinemes Icària de Barcelona, i en una ambientació de principis de segle XX, un personatge masculí atès per un psiquiatre comença a intentar respondre's i respondre'ns la següent qüestió: "Who is the great Gatsby?". A través d'una història que recorre al conegut flaixback per tornar al passat, recurs gens gratuït tenint en compte que un dels temes principals del film és l'intent del protagonista que li dóna títol per repetir el passat o com deia el personatge: We can repeat the past! Així doncs, Nick Carraway, un noi sense cap ambició, treballador a Wall Street de Nova York, entra al món del mite de Jay Gatsby, a través d'una cosina casada amb un home ric, Daisy, la casa dels quals està situada enmig del mar, i que té per veí a l'altra banda de la badia, la casa del gran Gatsby. Així doncs, Carraway coneix com un marit, aparentment enamorat, té festes d'amagat amb una amant, on l'

Èol s'enduu la quimera de l'ahir. Busco el teu rostre, entre milers... Sóc Orfeu que anhela retrobar aquell ésser, un altre miratge.

El passat mes de març d'enguany, vaig participar en un curs sobre Webquests, en un curs de l'ICE de la UAB, a la Casa de la Convalescència de l'Hospital Sant Pau. En les set sessions, els mestres ens orientaven sobre què és una webquesta, i com fer-ne una. La webquesta és una eina a cavall de la pàgina web i del bloc, en la qual l'alumnat dels diferents nivells han de fer un treball col·laboratiu a partir d'una tasca, i d'unes activitats.  Així qu se'm va ocórrer la idea de crear-ne una sobre Salvador Espriu. Primer vaig pensar en crear la típica webquesta sobre la figura i l'obra espriuana, però la mestre em va advertir que ja n'hi havia una. Així que vaig haver d'anar més enllà, i vaig pensar que seria interessant dedicar la Webquesta a un dels temes que ha convertit la seva obra poètica en universal, em refereixo a Sinera. Vaig titular l'espai " Les barques de Sinera" , perquè en el primer poemari sobre el tema, Espriu parla

Avui neix un nou joc literari, que espero sigui del vostre interès i que tothom i totdon qui ho desitgi hi pugui participar. Es tracta del fet que us posaré versos de dues poetesses, i haureu d'esbrinar de quina autora són els versos. Comencem amb dues poetesses, una compleix 15 anys de la seva mort, i l'altra, compleix cent anys en vida. Ben segur que ja sabeu de quines dues autorasses parlo. MARIA-MERCÈ MARÇAL I JOANA RASPALL 1) Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa: aquella part de mi que se'm revolta, que expulso lluny i em torna feta desig, cant i paraula. Feta desig, cant i paraula et miro. Jo sóc tu mateixa. No em reconec. Sóc l'altra.   2) L'ESPERA T'espero i sé que vindràs.        Se'm fa l'hora cançonera,        que qui espera, desespera! Enyoro el jou del teu braç on el meu cos troba força, que sóc la flor que es colltorça si es queda sola en el vas. Em cal aquell entramat de llaços i serpentines que nomé

  El passat dissabte a les set del vespre, ens vam reunir una munió de colomencs i badalonins al Monestir de St. Jeroni de la Murtra, espai que està a cavall de Santa Coloma i Badalona. El motiu de la reunió va ser fer una lectura de poemes per aturar la M.A.T, és a dir, per demanar a l'Ajuntament de Santa Coloma i el de Badalona que soterrin la M.A.T que ara suposen un risc tant ecològic com humà. Així doncs un llarg llistat de poetes i col·lectius ecologistes d'ambdues ciutats germanes, vam anar llegint textos per fer-nos escoltar i que allò que demanem sigui una realitat. Jo, vaig posar el meu granet de sorra llegint tres textos poètics que vaig penjar aquí al bloc. Fou un vespre màgic, que va anar acompanyat d'un deliciós pica-pica per celebrar tots junts que havíem dedicat aquell vespre i els nostres textos per una causa comuna i noble: NO  A LA M.A.T.

El passat 5 de juliol d'enguany es complien quinze anys de la mort d'una de les dones escriptores en llengua catalana de la literatura contemporània. Però qui era Maria-Mercè Marçal? I per a què cal recordar-la? Doncs bé, Maria-Mercè Marçal fou una noia nascuda a Barcelona, però que tenia les seves arrels a Pla d'Urgell, ja que venia del camp i de pagès. Va estudiar el Batxillerat a la ciutat comtal, i és quan va començar a temptejar amb la poesia escrivint poemes en castellà, però seria el moviment de la Nova Cançó qui la portaria a retrobar-se amb la seva llengua i per tant va començar a escriure versos en català. Fou llicenciada en Filologia Clàssica, fet que indica que era bona coneixedora dels autors de la literatura clàssica grecollatina. Després dels estudis, va passar una etapa mística convivint amb les teresianes, dada que va suposar com ella afirmà "un canvi molt radical en la seva vida". Més tard,   va col·laborar a Llibres del Mall , editorial de po

Els meus dits corren per tocar-te envà. No puc viure sense el teu alè. Els teus braços m'envolten en una abraçada inacabable. Sé que hi ha d'altres que et desitgen en silenci, com jo. I en veu baixa, pronuncio les lletres del teu nom, M Ú S I C A

Ja han tornat a volar nou mesos més, un curs escolar. I aquí al bloc Antaviana com sempre farem un petit balanç per no oblidar què hem fet i què hem après. El mes de novembre, l'Arlequí, va participar en una conferència sobre Pere Calders, per acabar d'arrodonir el centenari Calders, una conferència amb el grup de teatre La Colmena, de Santa Coloma i que es va fer al Teatre Sagarra el 8, i que va combinar una part de conferència, amb lectura dramatitzada de contes caldersians. Va ser una experiència molt enriquidora. Després, en el nou any, em vaig assabentar que uns quants de vosaltres vau triar el Joc Especial Pere Calders, aquell en què vosaltres havíeu de fer una versió d'un conte breu, com a iniciativa del 2012 per als Premis C@ts , i només el fet que vosaltres la votéssiu em fa ver molta il·lusió. Després durant els mesos de març, abril i maig, vaig participar en un curs de Webquest per a docents, i vaig elaborar una webquest dedicada a la poètica de Salvador Esp