Cercar en aquest blog

dimarts, 30 de juliol de 2013

6 anys de bloc Antaviana




L'agost de 2007, l'Arlequí va plantar una llavor a la xarxa, que va batejar amb el nom Antaviana. Cada dia, regava aquesta planta, alimentant-lo amb literatura perquè no es marcís com una rosa. Així que, a poc a poquet, la criatura es va fer gran i avui ja li neixen noves fulles, noves tiges i també noves flors. I és així, que cada dia molts vénen a visitar-la per veure-la d'a prop, per compartir amb l'Arlequí com creix i com aprèn a caminar sense caure. Molts han deixat un record en forma de comentari, fins i tot, alguns s'han estimat més no dir el seu nom, i fins i tot, molts li han donat menjar amb la participació als jocs literaris creatius. I la criatura ha continuat creixent amunt, amunt. I ja té 6 anys, sí sí, ja té 6 anys. I encara que sembli que fos ahir que l'Arlequí li va donar vida i el va batejar, avui ella encara té energia per parlar, córrer, cantar...  I si vosaltres voleu, vingueu d'on vingueu, sigueu com sigueu, podeu parlar, córrer, cantar... amb l'Arlequí i la seva filla l'Antaviana.

dilluns, 29 de juliol de 2013

Creació poètica: Entrada i sortida




Una entrada i  una sortida
sense portes
sense pany
sense clau
sense fressa
només, silenci...

Joc creatiu literari: Continua el conte, microconte...

 


Aquí teniu un nou joc creatiu  literari:

Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atançar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada.



1a participació: Elfreelang del blog Si dubto és que sóc si penso és que sóc

diumenge, 28 de juliol de 2013

Creació poètica: El somni robat






No puc somniar els teus llavis.
El llapis no m'obeeix, si vull dibuixar-los.
El meu sender és lluny dels teus dos camins paral·lels.

dissabte, 20 de juliol de 2013

Creació poètica: Quan neixin noves flors




Ni una llàgrima vessis,
ni una nit esperis
la trucada que no arriba mai.

Res,
tot esdevé sorra,
la sorra d'Èol.

I quan neixin noves flors,
tu seràs lluny del jo
que avui ja no hi és.



Cinema i literatura: The Great Gatsby






El passat divendres, es tancaven els llums de la sala dels cinemes Icària de Barcelona, i en una ambientació de principis de segle XX, un personatge masculí atès per un psiquiatre comença a intentar respondre's i respondre'ns la següent qüestió: "Who is the great Gatsby?". A través d'una història que recorre al conegut flaixback per tornar al passat, recurs gens gratuït tenint en compte que un dels temes principals del film és l'intent del protagonista que li dóna títol per repetir el passat o com deia el personatge: We can repeat the past! Així doncs, Nick Carraway, un noi sense cap ambició, treballador a Wall Street de Nova York, entra al món del mite de Jay Gatsby, a través d'una cosina casada amb un home ric, Daisy, la casa dels quals està situada enmig del mar, i que té per veí a l'altra banda de la badia, la casa del gran Gatsby. Així doncs, Carraway coneix com un marit, aparentment enamorat, té festes d'amagat amb una amant, on l'alcohol i la desinhibició no hi manquen pas. La intriga de la trama fílmica, comença quan Carraway rep una invitació del misteriós protagonista, en una festa plena de gent rica, famosa, alcohol, i gàngsters amagats entre la multitud. Jay es dóna a conèixer al nostre narrador-testimoni i li crea una història mítica al voltant del seu passat. El següent pas en el transcurs de la trama, és que Gatsby utilitza el cosí per retrobar-se amb un amor que va perdre fa cinc anys, quan ell era soldat a la primera Guerra Mundial. Així que Gatsby i Daisy es retroben enmig d'una embriaguesa d'amor, desig i alcohol, amb el Nick com a testimoni dels fets. Tot semblava dins d'un conte màgic, fins que Jay li demana a Daisy que confessi a Tom, el seu marit, que no l'estima. Es troben tots en una habitació d'hotel, i arriba el clímax entre els dos antagonistes: Tom i Jay, barallats per l'amor d'una dona. Aquella nit té un abans i un després, ja que els dos amants furtius se'n van en un cotxe, i enmig de la bogeria atropellen l'amant de Tom. Aquest fet encadenarà dues morts més, una d'elles la del protagonista. Tristament, al final Jay Gatsby amb el cos fred al taüt a la seva mansió, resta sol, amb  un únic assistent al seu funerari Nick Carroway, mentre Daisy i Tom decideixen fugir del passat al país sense nom. Finalment, tota la història és una història literària escrita a màquina, llavors encara hi havien màquines d'escriure, per Nick Carroway. Les darreres paraules ofereixen a l'espectador treure'n la seva pròpia conclusió. Aquest film extret de la novel·la escrita per F.Scott Fitgerald té molts elements metaliteraris, una història escrita per un narrador testimoni, flaixbacks en diferents períodes del passat que enllacen amb el present; metàfores com un ganivet que apareix en el punt àlgid del film de la baralla del triangle, que simbolitza la idea que la tensió es pot tallar amb un ganivet; i sobretot, la creació d'un mite al voltant d'un personatge que l'eleva a la categoria divina, tant és així que al centre de la ciutat, on se succeeixen els fets més tràgics, hi ha un cartell amb uns ulls i unes ulleres que tot ho miren, i tot ho saben. I com a conclusió deixo aquesta qüestió a l'aire: Podem repetir el passat?

divendres, 19 de juliol de 2013

Creació poètica: Un altre miratge




Èol s'enduu la quimera de l'ahir.
Busco el teu rostre, entre milers...
Sóc Orfeu que anhela
retrobar aquell ésser,
un altre miratge.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Any Espriu: Webquest "Les barques de Sinera"



El passat mes de març d'enguany, vaig participar en un curs sobre Webquests, en un curs de l'ICE de la UAB, a la Casa de la Convalescència de l'Hospital Sant Pau. En les set sessions, els mestres ens orientaven sobre què és una webquesta, i com fer-ne una. La webquesta és una eina a cavall de la pàgina web i del bloc, en la qual l'alumnat dels diferents nivells han de fer un treball col·laboratiu a partir d'una tasca, i d'unes activitats.  Així qu se'm va ocórrer la idea de crear-ne una sobre Salvador Espriu. Primer vaig pensar en crear la típica webquesta sobre la figura i l'obra espriuana, però la mestre em va advertir que ja n'hi havia una. Així que vaig haver d'anar més enllà, i vaig pensar que seria interessant dedicar la Webquesta a un dels temes que ha convertit la seva obra poètica en universal, em refereixo a Sinera. Vaig titular l'espai "Les barques de Sinera", perquè en el primer poemari sobre el tema, Espriu parla de les barques. Així vaig començar. Aquesta webquesta, doncs, està adreçada a un grup de primer de batxillerat, i té la següent tasca: han d'elaborar una conferència de 25 minuts de durada, on cada membre del grup havia d'argumentar la seva interpretació sobre què és Sinera. Així mitjançant aquesta tasca vaig proposar tres activitats: un grup d'alumnes ha de cercar informació biogràfica d'Espriu, en pàgines web i llibres que estan citats a l'apartat de crèdits, seguidament, el següent grup ha de cercar informació de Sinera a les obres poètiques, Cementiri de Sinera, Llibre de Sinera per tal que després posin en comú idees, i cadascú vagi elaborant la seva pròpia interpretació del mite esmentat.  Finalment, la tercera tasca és la de l'elaboració de la conferència perquè cada membre expliqui un apartat, i perquè després cadascun d'ells individualment utilitzin l'exercici de l'argumentació per defensar la seva interpretació del mite de Sinera. Al final, hi ha un apartat d'avaluació tant del treball escrit com de l'exercici oral, en grup i individualment. Així és com celebro el dia d'avui del centenari del naixement de Salvador Espriu, compartint amb vosaltres la Webquesta que vaig elaborar sobre el mite de Sinera.

dilluns, 8 de juliol de 2013

Nou joc literari Qui és l'autor/a?





Avui neix un nou joc literari, que espero sigui del vostre interès i que tothom i totdon qui ho desitgi hi pugui participar. Es tracta del fet que us posaré versos de dues poetesses, i haureu d'esbrinar de quina autora són els versos. Comencem amb dues poetesses, una compleix 15 anys de la seva mort, i l'altra, compleix cent anys en vida. Ben segur que ja sabeu de quines dues autorasses parlo.

MARIA-MERCÈ MARÇAL I JOANA RASPALL



1) Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec. Sóc l'altra.
 
2) L'ESPERA

T'espero i sé que vindràs.
       Se'm fa l'hora cançonera,
       que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
 
Apa, ben segur que molts i moltes ja heu endevinat versos i nom. Doncs afaneu-vos a deixar els vostres comentaris.

diumenge, 7 de juliol de 2013

L'Article: POE-MAT



 
El passat dissabte a les set del vespre, ens vam reunir una munió de colomencs i badalonins al Monestir de St. Jeroni de la Murtra, espai que està a cavall de Santa Coloma i Badalona. El motiu de la reunió va ser fer una lectura de poemes per aturar la M.A.T, és a dir, per demanar a l'Ajuntament de Santa Coloma i el de Badalona que soterrin la M.A.T que ara suposen un risc tant ecològic com humà. Així doncs un llarg llistat de poetes i col·lectius ecologistes d'ambdues ciutats germanes, vam anar llegint textos per fer-nos escoltar i que allò que demanem sigui una realitat. Jo, vaig posar el meu granet de sorra llegint tres textos poètics que vaig penjar aquí al bloc. Fou un vespre màgic, que va anar acompanyat d'un deliciós pica-pica per celebrar tots junts que havíem dedicat aquell vespre i els nostres textos per una causa comuna i noble: NO  A LA M.A.T.

dissabte, 6 de juliol de 2013

Lletra de dona: 15 anys sense Maria-Mercè Marçal

El passat 5 de juliol d'enguany es complien quinze anys de la mort d'una de les dones escriptores en llengua catalana de la literatura contemporània. Però qui era Maria-Mercè Marçal? I per a què cal recordar-la? Doncs bé, Maria-Mercè Marçal fou una noia nascuda a Barcelona, però que tenia les seves arrels a Pla d'Urgell, ja que venia del camp i de pagès. Va estudiar el Batxillerat a la ciutat comtal, i és quan va començar a temptejar amb la poesia escrivint poemes en castellà, però seria el moviment de la Nova Cançó qui la portaria a retrobar-se amb la seva llengua i per tant va començar a escriure versos en català. Fou llicenciada en Filologia Clàssica, fet que indica que era bona coneixedora dels autors de la literatura clàssica grecollatina. Després dels estudis, va passar una etapa mística convivint amb les teresianes, dada que va suposar com ella afirmà "un canvi molt radical en la seva vida".

Més tard, va col·laborar a Llibres del Mall, editorial de poesia on molts escriptors i intel·lectuals van publicar les seves obres poètiques, i on també es feien traduccions d'autors estrangers contemporanis.  L'any 1976, un any després de la mort de Franco, va ser premiada amb el Carles Riba per l'obra Cau de lluna. Més tard publicaria Bruixa de dol, així com també va col·laborar en el muntatge de la posada en escena del conte Sala de nines de Mercè Rodoreda, a càrrec del grup teatral Bruixes de Dol.  També alguns cantautors s'inspiren en els seus poemes per cantar cançons com per exemple: Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.
Durant els anys 80, un fet influirà en la seva poètica posterior, el naixement de la seva filla Heura. D'aquí neixen d'altres fills literaris com: Sal oberta (1982) La germana estrangera (1985). En aquest període també publica el poemari Terra de mai, on la temàtica gira al voltant de l'homosexualitat femenina. Els últims llibres que va publicar són Llengua abolida i dins d'aquest Desglaç.

Durant la dècada dels noranta tempteja el gènere de la novel·la i obté diferents prestigiosos premis de novel·la arran de la publicació de l'obra La passió segons Renée Vivien. També va impulsar el projecte Comitè de dones escriptores dins del centre català del PEN.

El 5 de juliol de 1998 mor Maria-Mercè Marçal a l'edat de 45 anys, a causa d'un càncer. I és per això que avui dediquem aquesta nova secció Lletra de dona, a recordar, descobrir, llegir i rellegir a una de les escriptores més destacables de la literatura catalana contemporània.



dilluns, 1 de juliol de 2013

Motiu d'inspiració: El teu nom Inspirat en Mad about you (Cançó del cantant Sting)







Els meus dits corren
per tocar-te envà.

No puc viure
sense el teu alè.

Els teus braços
m'envolten
en una abraçada
inacabable.

Sé que hi ha d'altres
que et desitgen en silenci,
com jo.

I en veu baixa,
pronuncio les lletres del teu nom,
M Ú S I C A



Balanç de nou mesos: Setembre-Juny 2012-2013




Ja han tornat a volar nou mesos més, un curs escolar. I aquí al bloc Antaviana com sempre farem un petit balanç per no oblidar què hem fet i què hem après. El mes de novembre, l'Arlequí, va participar en una conferència sobre Pere Calders, per acabar d'arrodonir el centenari Calders, una conferència amb el grup de teatre La Colmena, de Santa Coloma i que es va fer al Teatre Sagarra el 8, i que va combinar una part de conferència, amb lectura dramatitzada de contes caldersians. Va ser una experiència molt enriquidora. Després, en el nou any, em vaig assabentar que uns quants de vosaltres vau triar el Joc Especial Pere Calders, aquell en què vosaltres havíeu de fer una versió d'un conte breu, com a iniciativa del 2012 per als Premis C@ts, i només el fet que vosaltres la votéssiu em fa ver molta il·lusió. Després durant els mesos de març, abril i maig, vaig participar en un curs de Webquest per a docents, i vaig elaborar una webquest dedicada a la poètica de Salvador Espriu, una experiència molt bona i que em va permetre juntar la meva vocació docent amb el meu amor per la figura i l'obra d'Espriu. I al llarg dels nou mesos he anat escrivint articles, reflexions, alguns textos creatius, i ja sé que enguany no he actualitzat aquest bloc o blog a diari, però espero haver-vos ofert continguts interessants. I sobretot agrair-vos als i a les lectors/res la vostra constància a aquest espai i la vostra participació en jocs literaris creatius perquè vosaltres també sou autors i autores d'aquest bloc. Tots fem el bloc Antaviana.