El passat divendres, es tancaven els llums de la sala dels cinemes Icària de Barcelona, i en una ambientació de principis de segle XX, un personatge masculí atès per un psiquiatre comença a intentar respondre's i respondre'ns la següent qüestió: "Who is the great Gatsby?". A través d'una història que recorre al conegut flaixback per tornar al passat, recurs gens gratuït tenint en compte que un dels temes principals del film és l'intent del protagonista que li dóna títol per repetir el passat o com deia el personatge: We can repeat the past! Així doncs, Nick Carraway, un noi sense cap ambició, treballador a Wall Street de Nova York, entra al món del mite de Jay Gatsby, a través d'una cosina casada amb un home ric, Daisy, la casa dels quals està situada enmig del mar, i que té per veí a l'altra banda de la badia, la casa del gran Gatsby. Així doncs, Carraway coneix com un marit, aparentment enamorat, té festes d'amagat amb una amant, on l'alcohol i la desinhibició no hi manquen pas. La intriga de la trama fílmica, comença quan Carraway rep una invitació del misteriós protagonista, en una festa plena de gent rica, famosa, alcohol, i gàngsters amagats entre la multitud. Jay es dóna a conèixer al nostre narrador-testimoni i li crea una història mítica al voltant del seu passat. El següent pas en el transcurs de la trama, és que Gatsby utilitza el cosí per retrobar-se amb un amor que va perdre fa cinc anys, quan ell era soldat a la primera Guerra Mundial. Així que Gatsby i Daisy es retroben enmig d'una embriaguesa d'amor, desig i alcohol, amb el Nick com a testimoni dels fets. Tot semblava dins d'un conte màgic, fins que Jay li demana a Daisy que confessi a Tom, el seu marit, que no l'estima. Es troben tots en una habitació d'hotel, i arriba el clímax entre els dos antagonistes: Tom i Jay, barallats per l'amor d'una dona. Aquella nit té un abans i un després, ja que els dos amants furtius se'n van en un cotxe, i enmig de la bogeria atropellen l'amant de Tom. Aquest fet encadenarà dues morts més, una d'elles la del protagonista. Tristament, al final Jay Gatsby amb el cos fred al taüt a la seva mansió, resta sol, amb un únic assistent al seu funerari Nick Carroway, mentre Daisy i Tom decideixen fugir del passat al país sense nom. Finalment, tota la història és una història literària escrita a màquina, llavors encara hi havien màquines d'escriure, per Nick Carroway. Les darreres paraules ofereixen a l'espectador treure'n la seva pròpia conclusió. Aquest film extret de la novel·la escrita per F.Scott Fitgerald té molts elements metaliteraris, una història escrita per un narrador testimoni, flaixbacks en diferents períodes del passat que enllacen amb el present; metàfores com un ganivet que apareix en el punt àlgid del film de la baralla del triangle, que simbolitza la idea que la tensió es pot tallar amb un ganivet; i sobretot, la creació d'un mite al voltant d'un personatge que l'eleva a la categoria divina, tant és així que al centre de la ciutat, on se succeeixen els fets més tràgics, hi ha un cartell amb uns ulls i unes ulleres que tot ho miren, i tot ho saben. I com a conclusió deixo aquesta qüestió a l'aire: Podem repetir el passat?
1 comentari:
Ja ho va dir Heràclit: "tot flueix, res no està quiet". I una persona no pot bayar-se dues vegades en el mateix riu, perquè ni la persona serà la mateixa, ni el riu serà el mateix riu: "Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som."
En un curs d'anglès, el llibre obligat de lectura per a l'examen del proficiency va ser 'The Great Gatsby'. Vaig arribar a aprofundir molt en els personatges, en el llibre en el seu autor. Després vaig veure el Gatsby de Robert Redford. Aquest últim no l'he vist.
Publica un comentari a l'entrada