Cercar en aquest blog

dimecres, 31 d’octubre de 2007

La incògnita: Qui és?










Aquí teniu tres noves pistes rere les quals s'amaga un nou personatge literari:


a) És un poeta.

b) Té un defecte físic al rostre.

c) Està enamorat en secret de la seva cosina.




Un cop més, dos antaviencs han trobat el personatge incògnita, Cyrano de Bergerac. Enhorabona!!!

dissabte, 27 d’octubre de 2007

Recomana











Una obra de Mercè Rodoreda

Itinerari brossià Sant Gervasi












"Sóc a casa meva/la casa és al carrer Balmes..."
Cau de Poemes, 1960.



Després del primer itinerari, ve el segon. Avui la Fundació Joan Brossa ha organitzat l'itinerari brossià Sant Gervasi. Primerament, ens acostem al Carrer del Bon Pastor, número 5. Allà gràcies al guia, Sergi Andreu, descobrim el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Abans d'entrar, hem d'aturar els nostres ulls per mirar la façana,on trobarem el llagost a dalt de tot, i unes lletres de colors que tenen el segell inequívoc d'en Joan Brossa. Seguidament, hem d'encaminar els nostres peus cap a la Travessera de Gràcia, on descobrirem les Lletres fugitives dins la seu del Cercle de Lectors. Seguirem el nostre camí fins al carrer Balmes, on està situat el seu estudi(. Si seguim l'itinerari arribarem al Carrer d'Alfons XII, on hi ha la casa dels pares de l'autor barceloní. I finalment, arribarem a la Plaça de Molina, que com ell mateix confessà fou un espai importantíssim per a l'autor, i per al grup Dau al set, entre d'altres coses. Des de l'inici fins al final ens endinsem, pels carrers de Barcelona, en la vida i l'obra brossians.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

El Qüestionari: Alfons Navarret, poeta







1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Realment no recorde quin llibre em va fer entrar en el món de la literatura, però sí que recorde el que em va marcar inicialment… es tractava d’una obra clau d’un autor valencià que tothom coneixerà: Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Una explosió de sentiment i sinceritat que no deixava indiferent ningú… era lectura obligatòria a l’institut, però per mi significà molt més que això, un inici d’autoconsciència, la sensació que això de la poesia era molt més del que s’arribava a dir, una mena de força oculta. Una cosa així també la vaig sentir amb l’obra de Neruda Los versos del capitán…

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

El gust per l’expressió escrita nasquè ben aviat… hi havia una mena de complicitat entre el full en blanc i la meua consciència. De primeres, era evident la manca de formació i de lectures, però puc dir que, amb el pas del temps, hem anat avançant… encara que, tornaria a dir, la sensació de tornar a descobrir-me en cada paraula la vinc a descobrir a cada colp que em pose davant d’aqueix llunyà full en blanc…



3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?


Ho crec i ho practique sovint… no hi ha ningú, per molt inspirat que es diga, que arribe a crear res si no té al davant una eina de creació. La inspiració seria com una conseqüència del treball i de la vida, i així com no pot crear ningú que no haja viscut – en qualsevol sentit, i especialment en tota la seua consciència – tampoc ningú que es trobe amb un full en blanc i una ploma no podrà crear res… això em recorda certes teories d’autors com Croce que arribaven a dir que l’obra d’art no era l’expressió de la bellesa sinó la concepció original, vaja, el plantejament, encara que no hi hagués cap constància escrita, però al meu parer del subjectivisme extrem només se’n deriva la potència i no la realitat: en potència tots som creadors excepcionals, però ja ho dic, tan sols en potència…

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Això de literatura clàssica tindria tantes accepcions… però si ens referim als que no hem tingut la sort de conèixer, els que fa segles que moriren… per exemple: Ausiàs March, Kavafis, Pessoa, els italians hermètics, el romanticisme alemanys… també les avantguardes – pràcticament totes –, la literatura nordamericana com Williams Carlos Williams o Wallace Stevens… i segur que me n’oblide d’un cabàs…



5. Digues una cita literària.


Per exemple, aquesta de Fuster – i que conste que la tenia apuntada… la memòria no ens permet de traure’ns de la màniga tantes cites o referències com ens agradaria… : Joan Fuster: “Veure, sembla, és una operació complicada i variable; tan complicada i variable—¿i difícil? —com viure (i que l’Ors em personi per jugar amb els seus aforismes).

dijous, 11 d’octubre de 2007

L'Article: Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals









Avui m'ha arribat a les mans un llibre de rutes, però no pas un llibre de rutes corrent, sinó de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Si obrim la primera pàgina, trobarem un índex ordenat pels diferents Parcs Naturals de Catalunya, i com en cadascun d'ells podem trobar els diferents autors de la literatura catalana de diferents períodes de la història. Comença la ruta pel Parc Natural del Montseny, on podem trobar els poetes del Montseny, Pere Ribot i Joan Maragall, a més d'una sèrie de mites i llegendes. Si seguim la ruta, arribarem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. En aquesta ruta podem trobar les petges de Pere Quart, els bandolers, i en Ferran Canyameres. I així successivament, anirem passant pels parcs del Montnegre i el Corredor, del Garraf, del Castell de Montesquiu, d'Olèrdola, del Foix, de la Serralada de Marina, de la Serralada Litoral, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Agrari del Baix Llobregat, de Collserola. I en tots aquests espais verds trobarem el llegat del romanticisme i el modernisme, de la màgia dels castells, de Josep Maria de Sagarra, de Jacint Verdagueri molts més. És doncs realment, un llibre per descobrir indrets naturals de la mà de la literatura catalana.


dimarts, 9 d’octubre de 2007

Qualsevol matí...










Cada dia, la Tessa sortia al balcó esperant veure'l, però sempre tancava la finestra al seu darrere, amb el rostre ple de tristesa. Cada nit, quan tancava els ulls el dibuixava. L'endemà tornava a obrir la finestra, però res.
Un dia, va aparèixer l'arc de Sant Martí. Però aquell matí, la finestra estava tancada.