El Qüestionari: Alfons Navarret, poeta

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Realment no recorde quin llibre em va fer entrar en el món de la literatura, però sí que recorde el que em va marcar inicialment… es tractava d’una obra clau d’un autor valencià que tothom coneixerà: Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Una explosió de sentiment i sinceritat que no deixava indiferent ningú… era lectura obligatòria a l’institut, però per mi significà molt més que això, un inici d’autoconsciència, la sensació que això de la poesia era molt més del que s’arribava a dir, una mena de força oculta. Una cosa així també la vaig sentir amb l’obra de Neruda Los versos del capitán…

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

El gust per l’expressió escrita nasquè ben aviat… hi havia una mena de complicitat entre el full en blanc i la meua consciència. De primeres, era evident la manca de formació i de lectures, però puc dir que, amb el pas del temps, hem anat avançant… encara que, tornaria a dir, la sensació de tornar a descobrir-me en cada paraula la vinc a descobrir a cada colp que em pose davant d’aqueix llunyà full en blanc…



3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Ho crec i ho practique sovint… no hi ha ningú, per molt inspirat que es diga, que arribe a crear res si no té al davant una eina de creació. La inspiració seria com una conseqüència del treball i de la vida, i així com no pot crear ningú que no haja viscut – en qualsevol sentit, i especialment en tota la seua consciència – tampoc ningú que es trobe amb un full en blanc i una ploma no podrà crear res… això em recorda certes teories d’autors com Croce que arribaven a dir que l’obra d’art no era l’expressió de la bellesa sinó la concepció original, vaja, el plantejament, encara que no hi hagués cap constància escrita, però al meu parer del subjectivisme extrem només se’n deriva la potència i no la realitat: en potència tots som creadors excepcionals, però ja ho dic, tan sols en potència…

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Això de literatura clàssica tindria tantes accepcions… però si ens referim als que no hem tingut la sort de conèixer, els que fa segles que moriren… per exemple: Ausiàs March, Kavafis, Pessoa, els italians hermètics, el romanticisme alemanys… també les avantguardes – pràcticament totes –, la literatura nordamericana com Williams Carlos Williams o Wallace Stevens… i segur que me n’oblide d’un cabàs…



5. Digues una cita literària.

Per exemple, aquesta de Fuster – i que conste que la tenia apuntada… la memòria no ens permet de traure’ns de la màniga tantes cites o referències com ens agradaria… : Joan Fuster: “Veure, sembla, és una operació complicada i variable; tan complicada i variable—¿i difícil? —com viure (i que l’Ors em personi per jugar amb els seus aforismes).