dimecres, 21 de juny de 2017

Teatre Grec 2017






Cada estiu, tots i totes esperem tornar aquells escenaris i proscenis inspirats en els teatres de l'antiga Grècia. I és que en una societat on tot canvia, i les xarxes socials sembla que no s'aturen, saber que el Teatre Grec torna cada estiu és una dolça píndola. Així que aneu preprant-vos per nits de lluna plena, o creixent, on una multitud de gent desconeguda, o potser no tan desconeguda, ens trobarem en aquelles cadires, per cert no gaire còmodes, i fins i tot gaudirem amb nous espectacles de dansa, música i teatre. Així perquè pogueu anar fent boca podeu consultar el programa, i  aquí tenim també el cartell del 2017. Així doncs, gaudiu del Grec 2017.


dilluns, 5 de juny de 2017

Platea: Shakespeare & Cervantes/ Amors &Humors




Diumenge passat, en una tarda de núvols negres, pluja i sol, vaig assistir anar al teatre Romea.  Al teatre, l'Abel Folk va fer la presentació de l'obra, una combinació de textos de William Shakespeare i Miguel de Cervantes, amb tres músics Felipe Sánchez, Javier Aguirre i Mikko Ikäheimo,
 i la soprano Maria Atadill que interpretaven melodies del període del Renaixement i Barroc.  Els actors Abel Folk i Pep Planas van donar vida als dos autors. El cert és que la fabulació que aquests dos grans autors haguessin fet justes poètiques o diàlegs intercanviant fragments de les seves obres era interessant i amb un punt humorístic. I no només això, sinó que es van desfer alguns mites al voltant dels dos autors. En el cas de l'autor de Stanfford, es va explicar que la calavera que associem a l'escena de Hamlet del ser o no ser, no és sinó un mite. En realitat l'escena de la calavera pertanyia a un bufó de la cort i s'esdevé quan Hamlet parla amb l'enterramorts qui acaba d'enterrar Ofèlia.  Hi havia una bella combinació entre escences divertides de les obres de Cervantes, com per exemple, fragments de Don Quijote  i algunes escenes dramàtiques d'obres com Otel·lo, Hamlet, Macbeth, el Timó d'Atenes de Shakespeare.  De fet, tot estava organitzat com un diàleg amb el públic, com una catarsi perfecta.

dissabte, 3 de juny de 2017

Gràcies






Des de divendres, tenia pendent escriure un post en homenatge a Carles Capdevila. Divendres passat, estava mirant les xarxes socials com Facebook, i twitter. Quan vaig assabentar-me de la mort de'n Carles Capdevila, el cor se'm va encongir, i el meu pensament deia: "no, no pot ser!".I és que malgrat que era sabut que estava malalt perquè ell mateix ho havia dit, en els seus darrers escrits, i aparicions sempre va transmetre una vitalitat, humanitat i alegria encomanadisses, que feien pensar que s'estava curant de la malaltia. Maleït, càncer, maleït!  Tot i que no el coneixia personalment,  he llegit molts dels seus articles, i  he seguit els seus consells per a pares, mares i mestres a Eduqueu les criatures. És una de les persones, que essent periodista actiu, va entendre que l'educació no només és l'escola, o els pares i mares, sinó que és tot això i també, la societat. És per això, que fa tant de mal la seva pèrdua, que sap tant de greu que el càncer l'hagi vençut i ens hagi deixat un gran buit. Avui encara  recordo com temps enrere, organitzava "porres" al Facebook quan hi havia partits del Barça amb equips com el Madrid, o l'Espanyol... Era una persona molt activa coherent i amb bon cor. És per això que sento una gran tristesa per la seva absència. Gràcies per tot el que ens has ensenyat.