Teatre Grec 2017

Cada estiu, tots i totes esperem tornar aquells escenaris i proscenis inspirats en els teatres de l'antiga Grècia. I és que en una societat on tot canvia, i les xarxes socials sembla que no s'aturen, saber que el Teatre Grec torna cada estiu és una dolça píndola. Així que aneu preprant-vos per nits de lluna plena, o creixent, on una multitud de gent desconeguda, o potser no tan desconeguda, ens trobarem en aquelles cadires, per cert no gaire còmodes, i fins i tot gaudirem amb nous espectacles de dansa, música i teatre. Així perquè pogueu anar fent boca podeu consultar el programa, i  aquí tenim també el cartell del 2017. Així doncs, gaudiu del Grec 2017.

Platea: Shakespeare & Cervantes/ Amors &Humors

Diumenge passat, en una tarda de núvols negres, pluja i sol, vaig assistir anar al teatre Romea.  Al teatre, l'Abel Folk va fer la presentació de l'obra, una combinació de textos de William Shakespeare i Miguel de Cervantes, amb tres músics Felipe Sánchez, Javier Aguirre i Mikko Ikäheimo,
 i la soprano Maria Atadill que interpretaven melodies del període del Renaixement i Barroc.  Els actors Abel Folk i Pep Planas van donar vida als dos autors. El cert és que la fabulació que aquests dos grans autors haguessin fet justes poètiques o diàlegs intercanviant fragments de les seves obres era interessant i amb un punt humorístic. I no només això, sinó que es van desfer alguns mites al voltant dels dos autors. En el cas de l'autor de Stanfford, es va explicar que la calavera que associem a l'escena de Hamlet del ser o no ser, no és sinó un mite. En realitat l'escena de la calavera pertanyia a un bufó de la cort i s'esdevé quan Hamlet parla amb l'enterramorts qui acaba d'enterrar Ofèlia.  Hi havia una bella combinació entre escences divertides de les obres de Cervantes, com per exemple, fragments de Don Quijote  i algunes escenes dramàtiques d'obres com Otel·lo, Hamlet, Macbeth, el Timó d'Atenes de Shakespeare.  De fet, tot estava organitzat com un diàleg amb el públic, com una catarsi perfecta.

Gràcies

Des de divendres, tenia pendent escriure un post en homenatge a Carles Capdevila. Divendres passat, estava mirant les xarxes socials com Facebook, i twitter. Quan vaig assabentar-me de la mort de'n Carles Capdevila, el cor se'm va encongir, i el meu pensament deia: "no, no pot ser!".I és que malgrat que era sabut que estava malalt perquè ell mateix ho havia dit, en els seus darrers escrits, i aparicions sempre va transmetre una vitalitat, humanitat i alegria encomanadisses, que feien pensar que s'estava curant de la malaltia. Maleït, càncer, maleït!  Tot i que no el coneixia personalment,  he llegit molts dels seus articles, i  he seguit els seus consells per a pares, mares i mestres a Eduqueu les criatures. És una de les persones, que essent periodista actiu, va entendre que l'educació no només és l'escola, o els pares i mares, sinó que és tot això i també, la societat. És per això, que fa tant de mal la seva pèrdua, que sap tant de greu que el càncer l'hagi vençut i ens hagi deixat un gran buit. Avui encara  recordo com temps enrere, organitzava "porres" al Facebook quan hi havia partits del Barça amb equips com el Madrid, o l'Espanyol... Era una persona molt activa coherent i amb bon cor. És per això que sento una gran tristesa per la seva absència. Gràcies per tot el que ens has ensenyat.