Cercar en aquest blog

diumenge, 29 d’abril de 2012

L'Article: El conte és un gènere menor?















Imatge presa de la xarxa


Ahir arran d'una conversa, on parlava amb un conegut sobre el meu llibre de relats, l'interlocutor em deia que és difícil difondre el conte perquè no hi ha mitjans que el potenciïn, i em deia, inclús que havia d'escriure una novel·la. I això em fa venir una qüestió: el conte és un gènere menor? En principi, és ben cert, que les obres que han tingut més difusió, només cal veure el llistat de les més venudes aquest darrer Sant Jordi, són novel·les. Però en la història de la literatura catalana, des de l'edat mitjana que escrivien els anomenats "lais", fins arribar a Josep Carner, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, i una llarga llista més, van ser també conreadors d'aquest gènere, fins i tot, fou un gènere que esdevingué important en el període en què la novel·la va entrar en declivi a Catalunya. Així, que realment el conte és un gènere menor?. No sé on vaig sentir algú que deia que escriure un conte era una tasca complexa perquè s'havia d'escriure una història dins de la brevetat. I hi estic d'acord, perquè per exemple, hi ha un conte molt conegut de la Carme Riera, Te deix l'amor com a penyora, on comences a llegir i t'imagines que està narrant la història d'un home i d'una dona que s'han estimat i ja no estan junts, fins que arribes al final, i descobreixes a partir d'un nom, el nom d'una dona, la filla del jo narrador, que es dirà Maria, i aquest gir és fantàstic, és un gir que només és possible trobar en un relat. Perquè un relat té una estructura concreta, però al final sempre es pot sorprendre al lector, i deixar un regust inoblidable en el lector. Per tant, opino, que el conte és un gènere tant important com la novel·la, la poesia, el teatre, l'assaig... Cada gènere literari té la seva essència. I ja sabem que diu la dita: "lo bueno si es breve es dos veces bueno".

divendres, 27 d’abril de 2012

40 anys sense Gabriel Ferrater: El mite de Gabriel Ferrater















L'any 1972 la literatura catalana ens va deixar Gabriel Ferrater. Reusenc de naixement, es dedicà a la literatura, així com a la lingüística. Quan un poeta mor tant jove, es crea d'una banda un buit en la cultura, i de l'altra pot esdevenir un mite. És el que ha esdevingut amb Ferrater, després d'haver publicat tres llibres de poesia: Da nuces pueris, Teoria dels cossos Menja't una cama i Les dones i els dies. Aquest poeta i lingüista va construir un estil poètic propi, amb una poesia, unes imatges, i un llenguatge ben acurats, de manera que qualsevol que la llegeixi i la descobreixi per primera o segona vegada, no queda indiferent. I tot i que ens va deixar una obra breu però intensa, s'ha convertit en un mite, perquè tothom queda eclipsat per les paraules harmonioses que ens va deixar. I per concloure aquest 40è aniversari sense Gabriel Ferrater, aquí us poso el poema Cambra de Tardor, visqui sempre Gabriel Ferrater en la nostra memòria:


CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers... Què són?
Paletes:
manca una casa a la mansana.
Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany.
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

(De Menja't una cama, 1962)

dimarts, 24 d’abril de 2012

Reflexions en veu alta: Els llibres més venuts















Imatge presa de la xarxa

Sant Jordi és la festa del llibre i de la rosa. Cada any, els telediaris ens mostren com totes les ciutats catalanes s'omplen de gent que compren llibres i roses. Bé, entre les anècdotes dels lectors/lectores enamorats d'aquest dia, hi ha també el llistat dels llibres més venuts que són facilitats pels periodistes. I jo em pregunto: Els llibres més venuts són els millors? Sant Jordi és i esdevé cada vegada més una mera festa comercial, on els llibreters, les editorials i els autors/autores volen vendre més que els altres. Això vol dir, que hem arribat a un extrem que fins i tot la cultura és quelcom que es pot vendre, i com més es vengui millor, i d'aquí ve el sentit dels llistats dels llibres més venuts. Crec que aquests rànquings s'alimenten d'escriptors/escriptores més mediàtics, o simplement pel fet que els seus llibres han tingut més publicitat i per tant la gent els ha comprat. No estic dient que els autors/autores no tinguin beneficis amb els seus llibres publicats. Però penso que també és important que les persones puguin dedicar aquest dia a homenatjar la lectura ( olorar els llibres, tafanejar títols rars, i descobrir nous autors). Penso que no ens hem de quedar únicament amb els llistats, perquè Sant Jordi no és només qui ven més, també és el dia que tothom es deixa seduir per les flors, per la bonança de la primavera que convida a passejar, encara que sigui enmig de multituds, i deixar que les façanes dels llibres ens cridin a cau d'orella, perquè els tafanegem i els llegim. Llegir ens fa créixer.

dilluns, 23 d’abril de 2012

Diada de Sant Jordi 2012: La rosa vermella










Imatge presa de la xarxa


Us desitjo a tots i totes els blocaires que us apropeu, tant els silenciosos, com els que no calleu, i també aquells que teniu coses a dir sota l'anonimat un dia de Sant Jordi ple de literatura, roses i que tingueu molta felicitat. I com a regalet, aquí teniu un relat que he presentat al concurs de relats TMB, modalitat lliure:

M’havia assegut al primer seient de tots. Aquella nit de divendres el metro estava prou ple. Jo llegia un llibre "La rosa vermella", que m’havien regalat. Aquella nit m’havia posat un vestit de color pastel per a la cita, si és que es podia dir així. Mai no m’havia passat pel cap quedar amb algú per internet. Però aquí estava jo, esperant. Eren dos quarts de dotze, i jo estava asseguda al primer seient del primer vagó, tal i com ell m’havia dit per trobar-nos. Vaig estar esperant, i esperant... i m’apareixien imatges, intentant endevinar com era ell. No en sabia res d’ell, només que li agradava molt llegir, i recitar poemes, i amb això ja m’havia convençut per tenir una primera cita a cegues. Vaig esperar, i quan gairebé quedàvem poques persones al vagó, van sonar les dotze al meu rellotge. I ell no es va presentar. -Anita, t’has deixat prendre el pèl com sempre, per un home, a qui no li has vist la cara!- En fi, quan ja feia el camí de tornada, el metro es va aturar uns minuts, i en el metro d’anada, al primer vagó hi havia un home amb un vestit d’americana i pantalons negres, i una rosa vermella a la solapa de l’americana. Ja he arribat a la darrera estació, i ja m’he acabat el llibre. Quina confusió que aquells dos no s’acabessin trobant per anar en metros diferents. Quan surto del vagó davant meu em trobo un home vestit amb americana i pantalons negres, i una rosa vermella a la solapa de l’americana.

diumenge, 22 d’abril de 2012

El punt de vista: participacions










Imatge presa de la xarxa

Participacions al joc especial Sant Jordi 2012 El punt de vista:

Blog La Cerdanya des de Can Fanga: El drac truca a la porta.

L'ull crític de l'Arlequí: La publicitat i Sant Jordi













Imatge presa de la xarxa

Avui estreno una secció titulada L'ull crític de l'Arlequí. Començaré parlant d'un anunci, això sí sense esmentar l'empresa, perquè no m'interessa fer publicitat de ningú aquí, per fer un article crític sobre el missatge que fa aquesta empresa a propòsit de la llegenda de Sant Jordi.


Resulta que fa uns dies sortia del metro, i als passadissos de l'estació hi havia un anunci d'una coneguda marca de telefonia mòbil, amb un slògan protagonitzat un nen d'uns set anys, amb una espasa i que venia a dir que aquell nen seria qui mataria el drac. Clar d'una banda penses, no passa res només és un slògan que vol aprofitar la diada de Sant Jordi per vendre més mòbils.
Ara bé, la llegenda de Sant Jordi és una història, una història que parla d'un cavaller, d'un drac, d'una rosa i una princesa. Per tant, crec que no és gens adequat que uns publicistes utiliztin la imatge d'un nen, amb una arma, i defensant indirectament l'ús de les armes i per tant de la violència. Qualsevol podria dir que com que l'anomenat anunci està inspirat en la diada, i en la història de Sant Jordi i el drac, podria dir-me que en faig una muntanya, i que sí que el nen amb l'espasa és un bon esglógan. Opino que el llegat cultural no s'ha d'utilitzar per motivar als més petits l'ús d'espases o d'altres armes, tenint en compte que un membre de la casa reial s'ha quedat sense dit precisament per fer ús d'una arma. Penso que la cultura s'ha d'utilitzar amb fins no lucratius i sempre amb un missatge que arribi tant a la canalla, com als adults d'una manera enriquidora, i que en resulti un aprenentatge no només de la literatura, sinó també un aprenentatge vital.

Especial Sant Jordi 2012: Digues












Imatge presa de la xarxa


quin/s llibre/s recomanaries per aquest Sant Jordi 2012 i digues per què.

dijous, 19 d’abril de 2012

Sentits: vista, olfacte i gust














Imatge presa de la xarxa


La teva vermelló barrejada amb la blancor m'han fet caure en la teva temptació.
L'harmonia de les olors m'han embriagat i he perdut el món de vista.
Quan t'he tastat, he ofegat un petit xiscle.
Quan ens tornarem a trobar?

dilluns, 16 d’abril de 2012

Exercici literari: El pou






















Imatge presa de la xarxa


La caiguda


Caminava amb un somriure als llavis.
El meu cos va caure per un indret
fosc, solitari i silenciós.

Creació poètica: Cercant l'harmonia de les paraules














Imatge presa de la xarxa


Camino cercant paraules,
mots que s'encadenin
els uns amb els altres.

Passejo a la deriva,
somniant i dibuixant
l'harmonia de les paraules.

Què et suggereix aquesta imatge?




















Imatge presa de la xarxa

diumenge, 15 d’abril de 2012

Paisatges literaris: bella solitud

























Fotografia extreta del blog Subjectes.

Quina meravella! En aquest carrer  s'ha aturat el món. I jo passejo en la bella solitud sense recança, fotografiant l'instant per al meu àlbum de fotografies secret.

13a Ateneuesfera

























El passat 14 d'abril , en Guillem Carbonell ens va reunir a l'Ateneu, per celebrar la tretzena Ateneuesfera. El 13, diuen és el número de la malastrugança, però nosaltres vam trencar tots els mites. Aquí teniu a llista dels participants de la tretzena Ateneuesfera:

Aitor Aretxaga: http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/ convidat per Guillem Carbonell
Josep Manel Vidal, del blog Filantprim http://filantprim-josepmanel.blogspot.com.es/ Blog convidat per Montserrat Vilardosa:
Xavier Caballé = http://caballe.cat/wp/
Marco Giralucci = http://spaghettibcn.com/
Fabio Pitrola = http://spaghettibcn.com/
Albert Ullibarri = allausz.blogspot.com
Montserrat M. Vilardosa = http://untelalsulls.blogspot.com/
Guillem Carbonell = www.guillemcarbonell.cat
Sani Girona = potser http://sgironaroig.wordpress.com
Núria Valls Molins: http://www.blocs.xtec.cat/clssics Blog convidat per l'Arlequí.

Així ens vam trobar tots a la porta del Carrer Canuda. Allà hi havia cares conegudes, cares noves, persones convidades com en Josep Manel Vidal, i també una convidada per l'Arlequí, la Núria Valls Molins.Després vam entrar en una sala acollidora, i ens vam asseure al voltant d'una taula. Així, sota la moderació del Guillem vam començar una rotllana de presentacions per definir en tres paraules els nostres blocs. Una servidora va respondre que l'Antaviana és un bloc de literatura eclèctic en català. Així vam continuar coneixent els nouvinguts i els seus blocs o blogs, l'Aitor i el seu bloc Coses de Barcelona, en Josep Manel i Filant Prim, i Núria Valls Molins amb el bloc Clàssics. Cadascú va parlar què li havia aportat el bloc. El més impressionant va ser el què va dir en Miquel per definir l'Ateneuesfera, "és un espai amb una filosofia, és a dir, sense filosofia", i això és el converteix aquesta tertúlia en una bona tertúlia. La diversitat de gent i de temàtiques blocaires i bloggueres van contribuir a l'enriquiment de la trobada. Així el més important és que cadascú tenia el seu moment per parlar de la seva criatura virtual. I com a cloenda deixo una qüestió enlaire feta pel Guillem "els blogs/blocs fem soroll", és a dir, si nosaltres prenem un espai als periodistes professionals?.

dissabte, 14 d’abril de 2012

Joc literari especial Sant Jordi 2012: El punt de vista














S'apropa Sant Jordi 2012, la diada més esperada de l'any pels llibreters/res, pels lectors/res i també pels qui estan enamorats/ades. Avui us proposo un joc literari especial, es tracta que expliqueu la llegenda de Sant Jordi des del punt de vista: de la princesa, del drac, del rei o d'algú del poble. Així que deixeu escapar les muses, i ja podeu anar escrivint als vostres blogs la vostra versió de la història del famós cavaller, m'ho apunteu en un comentari amb l'enllaç perquè jo els pugui anar posant aquí. Espero i agraeixo la vostra participació.

dijous, 12 d’abril de 2012

Reflexions en veu alta: Viatge cap Ítaca














Imatge extreta de la Vikipèdia. Illa d'Ítaca vista des del satèl·lit.

L'ofici d'escriure és un ofici dels més complexos. Des de sempre, he anat escrivint contes breus, i gràcies al bloc de tant en tant, escric una mica de tot, com bé ja sabeu els que us apropeu aquí i em llegiu. Ara bé, "la vox populi", els crítics literaris, les revistes culturals i d'altres mitjans de comunicació associen el fet d'escriure amb el fet d'escriure i publicar, sobretot publicar, un llibre. Cada dia, llegeixo titulars de diferents mitjans de novel·les que van sorgint, tant d'autors foranis com d'autors de les nostres terres amb llengua pròpia i amb història. Jo de moment he publicat dos llibres, i he participat en un parell de publicacions conjuntes. Tot i que tinc alguns projectes al calaix, fa poc he recuperat el costum d'escriure contes breus, contes inèdits i que més aviat, són exercicis literaris per perfilar la meva veu narrativa, i obrir-me a nous horitzons i avançar, sempre avançar, mai estancar-me com els rius que s'estanquen. I el fet és que és com si tornés a començar l'ofici d'escriure, només que ja no sóc aquella noieta que només agafava un paper i escrivia contes inventats per refugiar-se de la realitat, sinó que he crescut, he llegit, he viscut noves experiències, i tot això són elements que poso al meu bagul per poder avançar i caminar per nous horitzons, per cercar la maduració del meu estil, que ja em perdonareu, però diria que ja començo a perfilar una mica un estil propi, tot i que sé i sóc ben conscient que encara em queda molt camí per recòrrer. I és que cada projecte, cada esborrany, cada idea, cada paraula sempre és començar de zero per arribar com sempre a Ítaca, per dir-ho en termes metaòrics, i ja sabem que el fi no és arribar a Ítaca, sinó el recorregut que fem al vaixell i que ens porta per milers de camins per descobrir amb gegants i éssers que ens dificultaran l'arribada.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Jocs literaris: La nova incògnita






Cal renovar les seccions, i alguns jocs literaris. Aquest és el cas de La incògnita que es converteix en La nova incògnita. Us posaré una cita, frase, fragment d'un llibre d'un autor/a i us aniré posant pistes perquè l'endevineu.

La cita:
estás trist/a? busca a una altra persona trista i consòla-la: trobaràs l'alegria.

La primera pista:
És un autor nascut a Calcuta, l'any 1861. L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

dilluns, 9 d’abril de 2012

dissabte, 7 d’abril de 2012

L'Article: Els i les lectors/res són autors/res d'aquest bloc















Imatge presa de la xarxa

Ja sabeu que l'any 2007 vaig donar a llum aquest bloc, i des de llavors molts i moltes us heu acostat a llegir els posts, i fins i tot heu participat en seccions de jocs literaris. Ara bé, quan penjo posts de creació literària de l'Arlequí, o la secció on poso una imatge i cadascú deixa escrita la seva visió d'aquella imatge, vosaltres amb els vostres comentaris creatius, poètics, suggerents us convertiu també en autors/autores. A partir d'aquí neix una interacció birideccional, ja que jo comunico idees amb allò que penjo, i vosaltres ho completeu amb les vostres paraules. És un fet plenament satisfactori i que dóna sentit i dóna vida a aquest bloc. Perquè jo mai no he volgut ser una aparenent d'escriptora que vol penjar escrits propis perquè vosaltres els aplaudiu, la literatura de creació pren vida quan els i les lectors/res escriviu els vostres textos, ampliant, modificant, completant... els de l'Arlequí. Això és el millor premi que podria tenir perquè gràcies a vosaltres, aquest bloc es manté dins la seva pròpia línia, i cada vegada que em llegiu, i escriviu comentaris jo us llegeixo i es crea un "feedback" increïble. Moltes gràcies a tots i totes els qui feu possible que l'Antaviana no només sigui un bloc, sinó un espai virtual de tothom.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Dia internacional de la literatura infantil i juvenil: He crescut llegint





















Imatge presa de la xarxa

Des que era ben petita, a casa sempre hi havien llibres de tota mena. Un dels primers llibres infantils que recordo és la col·lecció Enid Blyton, amb històries d'aventures de nois i noies de deu anys.Vaig continuar el meu camí de petita lectora amb el llibre Utinghami, el rei de la boira de Mercè Canela, un llibre ple d'emoció i d'una història ben interessant. Aleshores, ja tenia dins meu l'hàbit d'agafar un llibre i llegir, un compendi d'emocions i d'aventures que em cridaven perquè entrés en el seu món. També vaig llegir molts d'aquests llibres d'Andersen, Grimm o Perrault, on trobava diferents versions dels contes populars que tots i totes coneixem: la caputxeta vermella, l'aneguet lleig, i moltíssims t'altres. Ara bé, el llibre dels llibres dels infants i joves: El petit príncep. No va ser fins que ja era adulta i entrava en la trentena que em vaig decidir a llegir-lo. I des de la primer pàgina em vaig enamorar del petit príncep, de la rosa, de l'aviador, del planeta B-52, un llibre ple de filosofia i sobretot de perquès que sotgen els infants i joves, però que tot estava ben travat dins d'una trama emocionant i bonica. També he d'afegir en aquest espai, una pel·lícula La història interminable, tot un film on la màgia, i coses com l'amistat i l'amor eren els ingredients d'una trama genial. I com puc oblidar que des de la meva adolescència, vaig créixer llegint els còmics de la revista Cavall Fort: Ot el Bruixot, els dibuixos de la Pilarín Bayés, El Diari d'Esteffi, Sergi Grapes, Jep i Fidel, en Benet Tallaferro, els Barrufets. En fi, que tot i que no teníem ordinadors com els d'ara, ni playstations, ni llibres electrònics, ni totes les filigranes digitals i tecnològiques de la telefonia mòbil, sí que vaig tenir la sort de créixer llegint els millors autors i autores de la literatura infantil, com en Joaquim Carbó i La colla dels deu. Per sort, avui encara tenim totes aquestes històries perquè els nens,nenes, joves, i no tan joves puguin entrar en el món de la literatura infantil i juvenil.

Concurs de relats TMB: El somni recurrent








He decidit presentar un segon relat, aquest cop en la categoria Dadaísta Barcelona. Podeu llegir el somni recurrent, i si us agrada el podeu votar.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Nou disseny blocaire

Lectors i lectores, aquest bloc ja fa cinc anys que vagareja per la xarxa, intentant que sigui un espai de i sobre literatura en llengua catalana per a tots els i les lectors/res que vulguin entra-hi.
De tant en tant, vaig renovant el format, així és que avui he triat aquest nou disseny, que espero que us agradi.