Setmana del Llibre en català 2023: del 8 al 17 de setembre

-

 

Queden engrunes del mes d'agost, i d'un estiu altament calorós. Tot i així, encara que com deia Heràclit: "Tot flueix, no podem passar pel mateix riu dues vegades", hi ha coses que trapassen la mutabilitat constant. Una d'elles és la Setmana del Llibre en català. Un cop més, tots i totes tenim una cita a partir del 8 de setembre i fins al 17 al Moll de la Fusta. Trobareu una agenda plena d'activitats relacionats amb la lectura i la literatura.   Podreu passejar per les diferents novetats literàries en llengua catalana que trobareu pels diferents estants de la Setmana. Durant deu dies i deu nits, podreu triar entre més de tres-centes activitats com són presentacions, debats literaris, concerts, tallers, recitals de poesia, singatures d'autors i autores, taules rodones. També seran dies on es presentaran 125 novetats editorials per infants, joves i adults.  I enguany hi haurà un espai dedicat a recordar dos autors: el Rector de Vallfogona, i Josep Vallverdú. Així com també hi haurà blocs temàtics i concerts de música. I tot començarà amb el pregó de la mà del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2023, Josep Piera. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació