
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa quin dels dos és el seu amor: No hi havia a València dos amants com nosaltres,/car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs. L'amor real i carnal és el que dóna vivacitat al poeta, i aquesta vivacitat de viure és la que ens arriba a través d'aquests versos cantats i musicats pel gran Ovidi Montllor.
Comentaris
Salutacions.
Delfica, t'agraeixo la invitació però aquest dia justament tinc un compromís a Vallromanes.
Salutacions cordials.