L'Article: El bressol de la cultura

-






Des de sempre, a casa hi ha hagut prestatgeries plenes de llibres de tota mena. Quan tenia cinc anys vaig veure la primera obra de teatre Antaviana, una peça teatral basada en contes de Pere Calders i dirigida pel grup teatral Dagoll Dagom, que em va marcar tant que avui el nom d'aquesta obra és un espai virtual de literatura. I és que tot el que hem après des del bressol és allò que ens ha format culturalment i personalment d'una manera rica. Perquè ja se sap que tot músic, artista, escriptor, etc, no ha nascut del no-res. Els infants neixen i creixen a partir d'allò que veuen, aprenen, senten dels adults més pròxims. Els primers biberons culturals doncs esdevenen un punt de partida per construir el nostre bagatge cultural que anirem peixant amb els anys, i sobretot en l'etapa adulta, quan hom pot escollir el llibre, l'obra de teatre, la pel·lícula que pot degustar. I és per això que no cal oblidar quins són els nostres orígens perquè aquests són, han sigut i seran el nostre vaixell a través del qual naveguem per il·limitats oceans de la cultura.

Comentaris

  1. novesflors12 d’agost del 2008, a les 8:41

    El moment en què el xiquet s'inventa la paraula és preciós, preciós.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls12 d’agost del 2008, a les 9:52

    Hola Novesflors. Tens tota la raó, des del primer cop que el vaig veure em va agradar. És tan bonic inventar-se paraules.


    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau12 d’agost del 2008, a les 23:19

    bàsicament estic d'acor, però cal tenir en compte que els nostres orígens han de ser el trampolí cap al futur, no un fre que ens limiti.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls13 d’agost del 2008, a les 8:31

    Hola Jesús. Tens tota la raó, el bressol de cultura ha de ser l'inici d'un camí sense fi, ni obstacles.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació