La notícia literària destacada: En David Madueño guardonat amb el Premi Estrem i Fa 2008 de Falset

-





Fa uns dies, el món blogaire està de celebració, ja que en David Madueño, conegut com el Llunàtic, ha guanyat el Premi Estrem i Fa 2008 de Falset amb el seu poemari Desvetlla de mots és feina obscura. És ben sabut per tothom que ens dediquem a escriure que els concursos són un món díficil, i comences a enviar poemes, o contes, etc i moltes vegades allò que un s'ha esforçat a escriure i s'estima com un fill, no obté cap premi. Però hi ha una dita diu: la paciència és la mare de la ciència, i això també es pot aplicar a les obres i la constància d'insistir en els concursos, i un dia quan menys t'ho esperes, aquella obra obté el merescut reconeixement. Així que des d'aquí felicitem al guardonat i desitgem que continuiï escrivint i insistint en concursos i d'altres projectes perquè puguem continuar celebrant els seus triomfs com a poeta sabadellenc.

Comentaris

  1. David Madueño Sentís8 de setembre del 2008, a les 20:33

    Moltes gràcies, Roser! Com dius, tot és qüestió de paciència i treball... I una miqueta de sort, perquè el que et valoren en un concurs potser en un altre no ho veuen tan clar. De tota manera, un premi sempre és una empenta important per a seguir-te escarrassant...

    ResponElimina
  2. El veí de dalt8 de setembre del 2008, a les 23:39

    Doncs feliç notícia!

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls9 de setembre del 2008, a les 16:15

    Hola David. De res. Doncs endavant amb l'empenta important per a seguir escarrassant-te.

    Hola Veí de Dalt. Les bones notícies sempre s'han de celebrar i compartir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació