L'Article: Els arqueòlegs de la literatura

-














Des de sempre hi hagut, hi ha i hi haurà una mena d'arqueòlegs de la literatura que es dediquen a excavar llibreries, antics arxius d'autors, etc. de la literatura ja sigui catalana, castellana o universal amb l'objectiu de descobrir dades biogràfiques noves o obres inèdites. Així és com ha sortit del calaix, una novel·la inèdita de Pere Calders titulada La ciutat cansada. L'autor, exiliat a Mèxic, va decidir desar al calaix la novel·la ja que li era difícil publicar-la. Després d'una seixantena d'anys, Edicions 62 ha decidit treure-la d'aquest calaix i publicar-la. Segons l'editorial, aquesta obra inèdita reuneix elements típicament caldersians, la perspectiva irònica, personatges caracturitzats, situacions paradoxals, i un argument que progressivament esdevé absurd. El professor Jordi Castellanos s'encarregarà de l'edició, i Joan Melcion farà el pròleg de la La ciutat cansada. L'autor del pròleg és també qui farà la presentació aquest dimecres de la novel·la i dijous sortirà a la venda. Així doncs, deixem que aquests arqueòlegs de la literatura continuiïn fent troballes interessants per nosaltres, els lectors.

Comentaris

  1. David Madueño Sentís2 de setembre del 2008, a les 19:47

    Precisament ahir en parlaven, al Telenotícies vespre... Vaig veure en Castellanos, s'ha fet gran! El temps passa molt ràpid... El que no tinc tan clar és que sigui una gran novel·la, si va restar en un calaix devia ser per alguna cosa. Ara bé, pels estudiosos i seguidors de l'obra d'en Calders sempre és una bona notícia. El mercat català ha de demostrar que no tot se centra en best-sellers i voler fer calers...

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls3 de setembre del 2008, a les 13:10

    Hola David. Sí el temps passa, i no s'escapa ningú. Tampoc sé si és bona aquesta novel·la, però encara que no sigui de les millors també és enriquidor conèixer obres inèdites de Pere Calders. Ja se sap els escriptors bons no sempre han escrit obres bones.

    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació