Fòrum literari: desembre del 2008

-






Per què creieu que les TV emeten els programes culturals tan tard? Creieu que la cultura a la TV no té audiència? Què en penseu?


L'hora del Lector.
 Emès pel Canal 33, dijous a les 22:40 h.
 Anar-hi.

"Qwerty", amb Joan Barril.
 Emès per Barcelonatv dimecres a les 22:30 h. Redifusió: dimecres a les 2:00 h. i dissabte a les 12:30h.
 Anar-hi.


"Paraules al Vent", Canal 33
 Diumenge entre 0:00 i 1:00. Emès als Canals de la Xarxa de Televisions Locals.

Comentaris

  1. bajoqueta21 de desembre del 2008, a les 10:31

    Jo acabo veient algun per Internet, quedar-se fins tant tard és impossible per mi.
    Estaria bé poder tenir un programa a hores més normals. Sembla que només és important xafardejar amb la premsa del cor, granhermanos i merdes d'estes. Al final sembla que els que llegim som molt pocs i no és cert.

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau21 de desembre del 2008, a les 11:21

    A les televions públiques els falta una mica de valor per a programar aquests programes a hores de més audiència, i, en part, entren en una batalla amb les privades que no els pertoca.
    Els programes culturals de qualitat, si estan ben fets, interessen a una gran majoria.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació