La notícia literària destacada: Enciclopèdia publica el 'Diccionari de la literatura catalana'

-













L'Enciclopèdia catalana ha publicat el Diccionari de la literatura catalana. Aquest nou diccionari ha estat confeccionat per Àlex Broch, conjuntament amb un centenar d'estudiosos de la literatura com Jaume Aulet, Joaquim Molas, Ramon Pla, Carme Arnau, Enric Cassany i Anton M. Espadaler. El projecte vol ser una obra de referència del món de les lletres catalanes.


Així aquesta obra que ha estat una tasca de vuit anys, s'estructura en un volum de més de mil pàgines, on hi apareixen referenciades unes 425 obres tant de literatura contemporània, com de la literatura dels segles XVII-XVIII, la literatura de la Renaixença literària, i el Romanticisme de finals del segle XIX. També hi apareixen autors de l'actualitat com: Francesc Serés, Sebastià Alzamora i Albert Sánchez Piñol. Així doncs aquesta obra és un recull d'entrades d'autors, obres, personatges literaris, crítics i traductors de la literatura catalana.

Des de sempre les lletres del nostre país han patit entrebancs ideològics i polítics al llarg dels segles. Aquest diccionari atorga a la nostra literatura el caràcter d'universal.

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau6 de desembre del 2008, a les 17:26

    Es veu que ja n'hi havia de diccioanris d'aquest estil. Avui en dia, però, el que cal és una base de dades completa i actualitzada que e spugui consultar des d'Internet. Més o menys aquestes dades ja es poden trobar a Qui és qui, de la ILC

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls6 de desembre del 2008, a les 21:09

    Hola Jesús. Tens raó, internet és un espai per trobar dades, especialment de literatura. És bo saber que hi ha tantes iniciatives per configurar diccionaris de literatura en català.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. Anònim9 de desembre del 2008, a les 18:45

    Sí, sí, molt d'internet, però el dia que se'n vaja la llum...

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 de desembre del 2008, a les 18:59

    Hola. Tens raó, depenem tant de les noves tecnologies. Avui en dia seria inpensble viure sense internet.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació