Fòrum literari: juny del 2009

-









El personatge de la novel·la A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, recordava un moment del passat gràcies a una magdalena. Quina cosa us fa recordar moments especials?

Comentaris

  1. novesflors4 de juny del 2009, a les 18:28

    Sempre la música.

    ResponElimina
  2. El veí de dalt4 de juny del 2009, a les 18:39

    Estem en horari infantil? ;-)

    Podríem dir que una cançó, evidentment. (En el meu cas, una de Eagles). Però també un indret (un cala de Menorca) i l'escena d'una peli (Johny Guitar). En fi, hi ha tants!

    ResponElimina
  3. Carles4 de juny del 2009, a les 19:33

    A mi em sensibilitza especialment l'atmosfera sensitiva d'un lloc determinada per diferents elements com les olors, la sonoritat (o el silenci), la meteorologia..., però sobretot per la qualitat de llum que l'amera. Segons l'ambient que s'hi imposa em fa reglotir uns records, un estat d'ànim, unes premonicions..., que poden ser el rent per a un poema o una narració.

    ResponElimina
  4. Sadurní5 de juny del 2009, a les 18:26

    Uf!, hi ha tantes coses que ens disparen la memòria... una pel·lícula ens remet a la infància, una cançó a un moment especial de l'adolescència, un llibre... No només som el que som, sinó també el que fórem i el que serem.

    Salut,
    S.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació