El Qüestionari: Lluís Calvo

-











1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?
Si n'hagués de triar un potser seria Caminant pel món, de Gorki. No vaig ni comprar-lo: el vaig robar directament al Corte Inglés. Deuria tenir dotze o tretze anys. Abans havia llegit molt de còmic, enciclopèdies i històries policíaques. A casa sempre hi havia novel·les d'Agatha Christie.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
Cap als setze anys. Abans havia escrit alguna història, alguna narració en format de còmic. Jo mateix feia les meves publicacions.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: "la inspiració es troba treballant"?
Totalment. És més, estic del tot d'acord amb l'escriptor que més ha defensat la necessitat del treball per tal de dur a terme un art mínimament seriós: Ludwig Hohl. A Matisos i detalls desenvolupa aquesta tesi.

4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?
A banda d'Homer, els dos grans clàssics russos: Tolstoi i Dostoievsky. Va haver un temps en què només llegia literatura russa. També recordo que Stendhal i Víctor Hugo em van causar un fort impacte. I Shakespeare.

5. Digues una cita literària.
"El nominalista no reconeix més realitat que la dels individus. L'obra és un individu. L'artista-artista és nominalista". Henri Meschonnic (De Le rythme et la lumière. Avec Pierre Soulages).

Comentaris

  1. SU2 de juliol del 2009, a les 19:22

    Lluís Calvo, un poeta molt interessant... Un escriptor a tenir en compte.

    Felicitats i gràcies per l'apunt!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació