Platea: opina...

-







Creus que l'oferta de teatre a Catalunya està al nivell d'Europa?

Comentaris

  1. Anònim11 de setembre del 2009, a les 11:35

    Hola,
    crec que si des del Teatre Lliure, el TNC, el Mercat de les Flors, especialitzat en dansa i moviment,
    totes les sales alternatives, la part de musicals, tot això plegat mostra un nivell molt alt. Tenim bons directors, bones actrius i actors, autors joves que experimenten amb el text. Tot això és mou a BCN, però altres ciutats fan coses des de petites mostres fins el Temporada Alta.
    Aquí es venera tot allò que ve de fora, és interessant veure-ho, però aquí tenim bon teatre per mostrar.
    Molts espectacles de l´Àlex Rigola han fet gira europea.
    Imma

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls11 de setembre del 2009, a les 13:06

    Hola Imma! Moltes gràcies per la teva aportació a la secció Platea.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. maria12 de setembre del 2009, a les 12:04

    Cada vegada avancem més.Diga'm innocent però,sempre he somiat en un carrer ple de teatres amb molta diversitat. En canvi,quan passes pel Paral·lel de Barcelona, no és el que m'imaginava.
    Això sí, cada vegada millorem més!

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls12 de setembre del 2009, a les 12:19

    Hola Maria! Moltes gràcies per participar en aquesta secció!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació