145è joc literari

-








En motiu del meu 35è aniversari el proper 28 de gener, en Jesús M. Tibau i jo us proposem un joc literari a mitges. És el seu 145è joc literari, i tant ell com jo us proposem dues preguntes als nostres respectius blocs que haureu de respondre.
I aquí teniu les meves preguntes:

1. Quin era el nom autèntic de Lewis Carroll i quins van ser els primers dos gèneres que va conrear?

2. Quina revista va rellançar Pere Calders, i amb qui la va rellançar?
.
Com sempre, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i així aconseguireu els primers punts per als premis del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de febrer.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

En motiu del meu aniversari dins del lot de premis del mes, hi haurà de regal un exemplar de la meva primera criatura literària "A l'altra banda del riu" per als/les guanyadors. Molta sort!

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau27 de gener del 2010, a les 8:30

    moltes gràcies per col.laborar de nou i per oferir el teu llibre de regal.
    Petons i felicitats!

    ResponElimina
  2. JJMiracle27 de gener del 2010, a les 9:15

    Per molts anys!!! Ara mateix hi participaré.

    ResponElimina
  3. McAbeu27 de gener del 2010, a les 11:56

    Acabo de venir del blog d'en Tibau. M'agraden aquests Jocs a mitges. :-)

    Ara mateix m'hi poso a buscar les solucions, però així a primera vista em sembla que tu ens ho has posat més fàcil que ell. ;-D

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls27 de gener del 2010, a les 13:26

    Gràcies P-FACSBCV!
    Mc Abeu, per tu no hi ha jocs difícils ;-D

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls27 de gener del 2010, a les 13:27

    Moltes gràcies a tu, per fer el dia de demà un dia especial.

    Petons i gràcies!

    ResponElimina
  6. Josep M. Sansalvador27 de gener del 2010, a les 19:42

    Per molts anys ! Ja he enviat la participació a en Jesús Tibau. I felicitats pel llibre.

    Josep M. Sansalvador
    http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls27 de gener del 2010, a les 19:47

    Moltes gràcies, Josep!

    ResponElimina
  8. El veí de dalt27 de gener del 2010, a les 22:00

    Per molt anys, criatura! Ja he respost!

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls28 de gener del 2010, a les 6:55

    Moltes gràcies veí de dalt!

    ResponElimina
  10. assumpta29 de gener del 2010, a les 18:05

    Vinc del bloc d'en Tibau... Moltes Felicitats!!!
    i ara... a fer els deures.
    ;)

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls29 de gener del 2010, a les 19:41

    Moltes gràcies, Assumpta!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació