Decoració literària

-

















Des de sempre he sigut una enamorada de la literatura, i ara encara ho sóc.
Tant és així que durant els anys de la meva etapa d'estudiant a la facultat de Filosofia i Lletres la UAB, em dedicava a fer una decoració literària de les meves carpetes.

Comentaris

  1. Gabriel18 d’abril del 2010, a les 17:54

    Benvolguda Arlequí:
    cada dia que entro al teu blog descobreixo que tenim més coses en comú.
    Jo també decorava les meves carpetes però ho vaig fer només en l'època del que avui s'anomena de nou Batxillerat.
    Per cert, de les dues obres que he vist en la carpeta,les dues les vaig veure:
    L'hort dels cirerers va ser un emotiu comiat del Lliure de Gràcia i l'Estiueig era una mica llarga però un dels millors Goldonis.
    Quin records en tens?
    Una salutació!

    ResponElimina
  2. Criticartt18 d’abril del 2010, a les 19:31

    Uf... com enyoro decorar les carpetes.....era tot un ritual a principi de curs... encara en tinc moltes de desades.... des del teu psot m'he fixat i ara veig que això ja no es fa tant, i menys a la uni... ells s'ho perden... era la millor forma per conèixer la gent i els seus gustos....

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls18 d’abril del 2010, a les 19:58

    Hola Gabriel!

    Doncs les dues obres em van encantar.El teatre Lliure tenia un esperit particular.

    Beli, està bé saber que hi ha més gent que tenia el costum de decorar carpetes universitàries!

    Salutcions cordials ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació