Des del port surt una barca, una barca que ens passeja per les aigües que sempre flueixen. Mai sabem on ens durà... Quantes vegades ens durà a l'illa de Cupido.
Abans de trepitjar terra repassarem mentalment totes les parades que haurem fet i totes les persones que haurem deixat enrere. Aquest trajecte és un misteri que ens empeny a fer el viatge per amarrar l'àncora a Ítaca.
Amb aquesta barca i un mar tranquil com aquest es per marxar sense cap rumb, només pensant endavant, en un futur, sense mirar enrera... Bona entrada. Magnifica foto.Una abraçada.
ResponElimina