Paisatges literaris: Senzillesa natural

el dia




















Camino en solitud per aquest racó de món, lluny de la fressa urbana. Sento els braços d'escuma com m'abracen els peus amb dolcesa, deixant un rastre de sal que m'enduc i el cel és testimoni dels meus passos.

Comentaris

  1. Maria Rosa Ferré16 de juny del 2010, a les 21:15

    Magnifics versos y fantástica i sobrenatural imatge. Et felicito per ambdues coses. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls17 de juny del 2010, a les 7:15

    Moltes gràcies Maria Rosa. Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada