Poesia visual: Oda a la xocolata el dia d’octubre 10, 2010 Obtén l'enllaç Facebook X Pinterest Correu electrònic Altres aplicacions Imatge presa de la xarxaSignat per la llaminera Comentaris Helena Bonals10 d’octubre del 2010, a les 17:21Abstracció i empatia, cristal·lí i orgànic, hard & soft, "el treball setmanal i el descans del diumenge",..., o sigui tenir-ho tot.ResponEliminaRespostesResponRoser Caño Valls10 d’octubre del 2010, a les 17:44Hola Helena! Gràcies per la teva aportació al bloc :)ResponEliminaRespostesResponjomateixa11 d’octubre del 2010, a les 9:53Sóc una addicta a la xocolata i encara que ho tinc controlat, mai diré: "ho estic deixant". No pot faltar-hi una mica de xocolata a les nostres vides... un dolç plaer que per molt dur que sembli acaba fonent-se a la teva boca.ResponEliminaRespostesResponRoser Caño Valls11 d’octubre del 2010, a les 17:21Jomateixa, aquesta addicció no és tan dolenta, si a més ens endolceix la vida, doncs millor encara :)ResponEliminaRespostesResponAfegeix un comentariCarrega'n més... Publica un comentari a l'entrada
Abstracció i empatia, cristal·lí i orgànic, hard & soft, "el treball setmanal i el descans del diumenge",..., o sigui tenir-ho tot.
ResponEliminaHola Helena! Gràcies per la teva aportació al bloc :)
ResponEliminaSóc una addicta a la xocolata i encara que ho tinc controlat, mai diré: "ho estic deixant".
ResponEliminaNo pot faltar-hi una mica de xocolata a les nostres vides... un dolç plaer que per molt dur que sembli acaba fonent-se a la teva boca.
Jomateixa, aquesta addicció no és tan dolenta, si a més ens endolceix la vida, doncs millor encara :)
ResponElimina