Gràcies, escric uns quants poemes ( bonics? tant de bo ) Però una bona part del mèrit li hauries d'atribuir al cantant Raimon que ho va escriure. La imatge que has posat m'ho ha fet venir al cap.
Ja rompen els primers gestos del verd / encara sòlid entre la tremor / de la terra i de l’aire irrespirable. / Mireu a l’orient, mireu tots com / una sendera de corsers blanquins / es deslliga de l’oceà i aixeca / darrere del seu trot una polseguera / de colors, encara sense cap forma.
Inevitable. M'ha vingut al cap els versos del pare. Una imatge molt maca! Una abraçada
Té un verd preciós!
ResponEliminaSí que és preciós, Pilar! Gràcies!
ResponEliminaTots el colors del verd
ResponEliminasota un cel gris
que el sol vol trencar.
Oh! Rafel quin poema més bonic!
ResponEliminaGràcies, escric uns quants poemes ( bonics? tant de bo ) Però una bona part del mèrit li hauries d'atribuir al cantant Raimon que ho va escriure.
ResponEliminaLa imatge que has posat m'ho ha fet venir al cap.
Una abraçada i a reveure
Bé, és bo que algunes imatges facin recordar poemes que han cantat Raimon, i d'altres recitadors.
ResponEliminaUna abraçada i a reveure.
Ja rompen els primers gestos del verd / encara sòlid entre la tremor / de la terra i de l’aire irrespirable. / Mireu a l’orient, mireu tots com / una sendera de corsers blanquins / es deslliga de l’oceà i aixeca / darrere del seu trot una polseguera / de colors, encara sense cap forma.
ResponEliminaInevitable. M'ha vingut al cap els versos del pare.
Una imatge molt maca!
Una abraçada
Gràcies per compartir els versos del teu pare amb nosaltres!
ResponEliminaGràcies per la teva amabilitat, maca!
Una abraçada.
Sempre que veig el verd a la Natura em transmet Oxigen, respiració i esperança. Has encertat amb aquest poema visual.
ResponEliminaGràcies, Nico!
ResponElimina