Joc creatiu: Tria un final

-


















Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu el principi d'un conte breu i ara vosaltres podeu proposar el final que vulgueu:

Un dia que treia la roba de la secadora, un copet sense voler va fer que les calcetes vermelles que es va comprar per la nit de cap d'any caiguessin al pati del veí de baix. Ella que era tan tímida va desitjar que aquell moment fos un somni. Però no, les calcetes de color carmí eren allà terra, i ella s'havia de decidir a fer alguna cosa.

Comentaris

  1. Jesús Párraga9 de gener del 2011, a les 16:55

    Poc podia imaginar que, mentre es decidia, el veí de baix havía entés la caiguda de les calcetes com una espècie de provocació ("és què són totes igual... excepte ma mare i la meua germana, clar!) i estava esperant-la darrere de la porta...

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 de gener del 2011, a les 17:26

    Un final molt suggeridor ja que deixa que els lectors ens imaginem què passarà!

    ResponElimina
  3. Rafel9 de gener del 2011, a les 18:02

    ... i mentre recollia aquella tardana mostra de la tardor, pensava quina de les vuit persones dels pisos superiors podia ser la propietària.
    Veí exemplar com sempre, decidí deixar les calcetes sobre la bústia de devolucions.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 de gener del 2011, a les 18:06

    Hola Rafel! El teu és un final molt original i amb un cert misteri!

    ResponElimina
  5. Núria Pujolàs10 de gener del 2011, a les 17:04

    El gat, que descansava tranquil a la terrassa del veí, va veure's entortolligat amb aquella peça de roba vermella. Es formà una madeixa de calces i gat. La pobra bestiola, desconcertada, començà a córrer amb la mala sort de caure al carrer.
    Aquella nit el gat restava una vida en la seva particular comptabilitat.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls10 de gener del 2011, a les 17:57

    Gràcies, Núria, m'agrada molt el teu final és realment inesperat i divertit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació