L'article: La literatura a la xarxa

-

















Ahir en Jesús M. Tibau va participar al cicle Tritextuals que organitza l'AELC per parlar sobre la literatura a la xarxa. A causa de la vida laboral que sovint ens absorbeix massa no vaig poder assistir a una xerrada que de ben segur que fou interessant. I és que avui dia no podem pensar en la literatura sense la xarxa. Per començar els blogs són les eines que han substituït les llibretes que temps enrere duien els que es dedicaven a escriure al tren, pel carrer... Els blogs han obert una porta cap a infinitat de lectors/lectores i possibilitats creant un lligam immediat entre el text, l'autor i els qui ens llegeixen. Després hi ha el twitter, una eina que alguns escriptors/res de l'era digital utilitzen per a escriure novel·les. En un principi podem mostrar escepticisme davant d'aquestes novetats, però tots i totes sabem que a la llarga aquests nous recursos digitals seran els que marcaran els nous formats i plantejaments creatius d'alguns autors i autores.

Comentaris

  1. Rafel3 de febrer del 2011, a les 23:13

    Jo sí que hi vaig ser.
    Va ser una conversa molt interessant i es va posar de relleu la importància de la xarxa a la literatura i de la literatura a la xarxa . Per donar-se a conèixer, per interactuar, per fer treball col·laboratiu...
    La rendibilitat és tot un altre tema, encra resta molt camí a recórrer en els nous formats. També es va fer esment que la màgia del paper hi continua tenir un paper de primera.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls4 de febrer del 2011, a les 15:24

    Moltes gràcies pel resum de la xerrada, Rafel!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació