50 anys sense Josep Maria de Sagarra: L'entrevista imaginària

-





















Imatge presa de la xarxa
L'entrevista imaginària: Josep Maria de Sagarra.

1. En la teva trajectòria has escrit poesia, teatre, novel·la, articles periodístics, i has fet traduccions de clàssics en català, en quin ordre posaries totes les teves tasques artístiques?

2. Què t'ha aportat conèixer i traduir autors com Dant, Goldoni, Shakespeare, Plutarc? Creus que alguna de les seves obres t'ha influït en la teva trajectòria literària?

3. La primera obra de teatre que es va estrenar al teatre fou Rondalla d'esparvers l'any 1919. Què vas sentir quan vas veure la teva creació posada en escena per un director i uns actors?

4. Durant els anys 30 vas escriure molts articles a La Publicitat per promoure i incentivar la creació de la novel·la, un gènere que estava en declivi, quina difusió creus que van tenir els teus escrits en relació amb l'0bjectiu que tu plantejaves?

5. Què va suposar, per a tu, l'inici de la guerra civil i les conseqüències de la derrota en la teva trajectòria literària?

6. I per últim, què en penses de la qüestió: l'escriptor neix o es fa?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació