Joc literari: Qui s'amaga rere el teló? Dues pistes més

-












Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu dues pistes més per a descobrir quina obra i quin autor s'amaguen rere el teló:

Pista 3: L'autor és un home que va néixer a Tagnarog l'any 1890.
Pista 4: En l'obra d'aquest autor apareix un arbre com el símbol de la vida i el declivi dels personatges.

Comentaris

  1. Quadern de mots15 de maig del 2011, a les 10:14

    Anton Pàvlovitx Txèkhov (en rus: Анто́н Па́влович Че́хов) (Taganrog, 1860 – Badenweiler, 1904)

    Escriu entre altres; Contes, La gavina, Les tres germanes, Mel salvatge i teatre...

    És el primer cop que participo i no sé si és això el que volies???, o si he endevinat l’autor??? NO he llegit res de res, (espero que no ho preguntes eh??)
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls15 de maig del 2011, a les 10:56

    Hola, Quadern de mots. Per ser la primera vegada has encertat l'autor. L'obra haurie de precisar, et falta esmentar un títol que fa referència a un arbre!!!

    Felicitats i fin aviat!

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó15 de maig del 2011, a les 11:08

    No tinc massa idea, però per allò dels arbres podria ser L'hort dels cirerers?

    Bon diumenge Senyoreta Valls.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls15 de maig del 2011, a les 11:13

    Sort, que no en tens massa idea perquè l'has encertat! Enhorabona
    i bon diumenge Senyor Valls.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació