"Dins l'hivern vaig comprendre en el meu interior, hi viu un estiu imparable".
Albert Camus
diumenge, 25 de setembre del 2011
Creació poètica: Pluja de llàgrimes
S'originen núvols negres. Comença la tempesta, plouen llàgrimes, que deixen escapar gotes de dolor, que esdevenen el riu que desemboca al mar. Després de la pluja, neix el sol dins dels meus ulls.
3 comentaris:
A vegades ens passen aquestes tempestes, després llueix el sol més radiant.
La pluja acostuma a ser molesta, però va be per netejar-ho tot. Com les llàgrimes...
Rafel, tens tota la raó.
Globos.blog, sí que la pluja ho neteja tot.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada