Especial Troba les paraules: 9 d'octubre, diada del País Valencià

-









En motiu de la diada del País Valencià, avui us proposo un Especial Troba les paraules, amb pistes sobre autors/res, artistes i personalitats de la cultura valenciana.

1. Nom del cantautor que posa veu als poemes d'Ausiàs March.

Raimon


2. Títol d'una novel·la cavalleresca i nom i cognom del primer autor.

Tirant lo Blanch. Joanot Martorell



3. Nom i cognom de dos autors que recentment han escrit una novel·la a quatre mans.

Francesc Mompó i Mercè Climent

4. Nom i cognom d'un lingüista, literat, i intel·lectual valencià que fa poc va rebre un homenatge catosfèric.

Enric Valor

5. Títol d'un conegut poema de Vicent Andrés Estellés.

Els amants


6. Nom i cognom d'un poeta coetani a Ausiàs March.

Jordi de Sant Jordi


7. Nom i cognom d'un cantautor valencià desaparegut.

Ovidi Montllor



8. Nom i cognom d'un autor de la Renaixença.

Teodor Llorente


9. Nom amb què es coneix el període literari del segle XV.


Segle d'or


10. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés interpretat per Ovidi Montllor.


Coral Romput

Comentaris

  1. Francesc Mompó9 d’octubre del 2011, a les 15:57

    1-Raimon
    2- Tirant lo Blanc. Joanot Martorell.

    Una abraçada, senyoreta Valls.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 d’octubre del 2011, a les 16:11

    Bon començament senyor Valls.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog9 d’octubre del 2011, a les 17:48

    Pot ser
    7- OVIDI MONTLLOR
    10- CORAL ROMPUT ?

    el 5 penso en ELS AMANTS, però em sobra una lletra...

    ResponElimina
  4. ◊ dissident ◊9 d’octubre del 2011, a les 17:49

    6. Jordi de Sant Jordi
    7. Ovidi Montllor
    8. Teodor Llorente

    I ja deixe més respostes per a altres participants

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls9 d’octubre del 2011, a les 18:49

    Globos.blog ben encertades!

    Dissortat, no ets gens dissortat en els jocs literaris :)

    Felicitats!

    ResponElimina
  6. Rafel9 d’octubre del 2011, a les 21:40

    La 3 és Francesc Mompó i Mercè Climent.

    ResponElimina
  7. carina9 d’octubre del 2011, a les 22:23

    9. Segle d'or

    ResponElimina
  8. carina9 d’octubre del 2011, a les 22:47

    La 4 pensava que era Enric Valor però em falta una lletra, i a la 9 me'n sobra una. :(

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls10 d’octubre del 2011, a les 21:18

    Rafel, bona deducció :)

    Carina, tant la 9 com la 4 són correctes. Em dec haver menjat una lletra :)

    Gràcies a tots i totes per participar en aquest Especial Troba les Paraules. Els Països Catalans ens agermanem en la lluita per una societat on la llengua i la identitat pròpies siguin un dret irrefutable.

    ResponElimina
  10. Francesc Mompó10 d’octubre del 2011, a les 23:26

    Moltes gràcies, senyoreta Valls, per fer-nos formar part de tan il·lustre col·lecció.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació