La finestra i jo

-

















Text inspirat en una imatge del blog del Manel d'Incontinències fotogràfiques.

Ha arribat la tardor, i m'he assegut davant d'ella. Torno a mirar-la una altra cop, és nítida, quieta i indiscreta. M'ensenya l'altra banda del món: el carrer. No puc apartar el meu esguard d'ella. I en la quietud, som un sol ésser, que s'escindeix quan el soroll trenca el silenci.

Comentaris

  1. manel6 de novembre del 2011, a les 19:42

    Oh! ... Moltes gracies. Ho prenc com un regal inesperat que, de cop i volta et provoca un somriure.
    Amb el teu permís, ho compartiré al meu perfil de facebook.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls6 de novembre del 2011, a les 20:13

    De res, Manel. Sí tens el meu permís per compartir-ho, i tant!

    ResponElimina
  3. sargantana6 de novembre del 2011, a les 21:13

    si una cosa es maca, l'altre encara mes
    felicitats als dos

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls6 de novembre del 2011, a les 21:25

    Moltes gràcies, Sargantana! Les fotografies ben fetes m'inspiren paraules literàries :)

    ResponElimina
  5. Clidice7 de novembre del 2011, a les 13:23

    Les finestres sempre ens donen bones oportunitats de sentir-nos més vius, emmarquen la realitat i ens fan adonar-nos-en de tantes coses!

    ResponElimina
  6. jomateixa7 de novembre del 2011, a les 15:59

    Molt bonic.
    A mi també m'agrada passar bones estones mirant per la finestra...

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls7 de novembre del 2011, a les 17:29

    Clidice, tens tota la raó,l

    Jomateixa, les coses bones es contagien Clar que és bonic mirar per la finestra :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació