Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
La noia de vermell protegida de la fredor blanca de l'hivern.
ResponEliminaLa tardor a París. La noia va a una cita amb el seu enamorat. Plou, però a ella no li importa i vesteix sabates altes, molt poc adients per a la pluja, però que ella creu que la fan més atractiva.
ResponEliminaHelena, com sempre ens deixes interpretacions poètiques i molt interessants.
ResponEliminaLectora Corrent, pràcticament has escrit un microconte.
Gràcies!