Cercar en aquest blog

dilluns, 31 de desembre de 2012

Balanç de l'any 2012

Avui com cada darrer dia de l'any, cal fer un flashback per valorar literàriament i cultural l'any que som a punt d'acomiadar. D'entrada, enguany ha sigut l'any de la celebració del naixement d'un dels grans de la cultura catalana Pere Calders, i dins d'aquest marc vaig tenir la sort de participar en una Conferència sobre Pere Calders, conjuntament amb Andreu Banús i el grup de teatre la Colmena, al teatre Sagarra de Santa Coloma, sota la direcció d'en David Marin. Després també ha sigut un any, on molts àmbits de la cultura han vist minvar els seus recursos econòmics, però no l'entusiasme de lluitar per uns valors que formen part de nosaltres. Potser ha estat també l'any que he dedicat menys temps a actualitzar aquest bloc, però també he triat més acuradament els posts que he volgut escriure o penjar. Crec i sempre ho crec que un bloc, sigui del tipus que sigui no el fa només l'autor/a sinó que també el fa la gent que el llegeix, i fins i tot els que deixen comentaris, opinant, participant i fent créixer aquest espai. El 2012 és l'any de les Ateneuesferes a l'Ateneu, amb en Guillem Carbonell, com a organitzador i moderador, on es parla sovint de la vigència dels blocs, així com també dels avantatges de les xarxes socials com facebook o twitter per divulgar allò que pengem en forma de posts. Potser també és l'any que s'ha debatut si el llibre en paper serà bandejat pel llibre electrònic, tot i que de moment, es veu que ambdós formats poden conviure en un mateix món de lletres. I per últim i un cop més, us desitjo a tots i a totes una bona entrada d'any 2013, i sobretot no deixeu de somniar la paraula: ESPERANÇA.

dissabte, 29 de desembre de 2012

"L'última troballa" i el renaixement del bloc "A l'altra banda del riu"

Per sorpresa meva, i en dia d'ahir 28 de desembre, dia de bromes, en David Madueño em va dir que al programa "L'última troballa" conduït per Jordi Llavina dedicaven uns segons a parlar del meu bloc "A l'altra banda del riu" i gràcies a aquest fet, l'Arlequí ha fet renéixer de les cendres el bloc, així que us poso l'enllaç del darrer post, perquè mireu tot el programa esmentat que és força interessant. L'última troballa

dimecres, 26 de desembre de 2012

Creació poètica: Somnis verds







Tanco els ulls, i quan els obro milers de branques color oliva m'abracen fent fugir els corbs negres del meu voltant. Rajolins aigua dolça em penetren a la pell i torno a ser una nena... Visc dins dels móns dels somnis, del qual no em vull despertar mai.





Tanco

dimarts, 25 de desembre de 2012

Paisatges literaris: Carrers adormits











Els carrers de la ciutat dormen. Cap pas de vianants, ni un sol lladruc de cans cantant a la lluna plena.  Sentim el silenci de l'asfalt, mentre l'ànima trenca el mutisme com un munt de flors que s'obren amb la llum
del sol.










L'arbre dels desitjos 2013






Aquí teniu l'arbre dels desitjos literaris, artístics, musicals per al 2013. Escriu el teu desig, abans que toquin les campanades de les 12 del dia 31.






dilluns, 24 de desembre de 2012

Us desitjo a tots i totes


                                                             BON NADAL! 

diumenge, 23 de desembre de 2012

El conte de l'aneguet lleig i l'Arlequí


Des de ben petita, m'havia sentit identificada amb el protagonista del conte L'aneguet lleig. I és que com bé sabeu a l'escola, hi ha nens i nenes que es dediquen a crear falsos complexes als qui érem tímids i fràgils. I a mi en aquella època i fins l'adolescència em van convertir en l'aneguet lleig i rebutjat per la majoria de gent. I des de fa uns anys, em vaig trobar nedant pel llac, i retrobant-me a mi mateixa, quan va aparèixer el cigne sota l'aigua. I hi ha moments màgics, que et recorden que tu sempre has sigut el cigne, però ho ignoraves, i que ara ja ho saps.

John Lennon: Happy Christmas War is Over

John Lennon ens desitja Happy Christmas i canta a favor de la pau, i encara que sigui un tòpic, que la pau sigui en tots vosaltres ara i sempre! Bones festes!

dissabte, 15 de desembre de 2012

L'Article: Fomentar la lectura als infants i als joves



Avui, he pujat a un taxi, i en una emissora de ràdio, una oient ha trucat per demanar la banda sonora del film Never ending story. L'oient ha explicat que quan va veure el protagonista del film llegir, va ser quan ella va aficionar-se a la lectura.  I ara, com a mare fomenta la lectura de llibres en els seus fills. Primer han de llegir el llibre i seguidament poden veure el film del llibre llegit. He pensat que era una bona manera de fomentar la lectura des de casa als petits i joves. I tant! Qui diu que la gent no llegeix! Resulta que al nostre voltant, pares, mares, educadors i mestres (entre aquests darrers m'hi compto ho) cerquem, investiguem estratègies per fomentar l'hàbit lector. Per exemple, enguany a les classes, dedico una hora a la setmana, per tal que els alumnes llegeixin al menys 40 minuts la lectura prescriptiva, i la lectura silenciosa i individual a l'aula resulta un molt bon exercici de lectura i de fomentar l'hàbit lector dels joves.  Cal felicitar la iniciativa del diari ARA.CAT ja que els diumenges amb el diari es ven llibres de la Poesia Catalana del segle XX, una altra bona excusa per a fomentar la lectura, i en aquest cas, d'un gènere tan poc conegut i que enriqueix l'esperit de qualsevol persona, la poesia. En resum, fomentar la lectura d'infants, joves i adults ja no resulta un tema aïllat, sino que forma part d'un conjunt d'iniciatives perquè llegir resulti un plaer i una font d'aprenentatge cultural.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Creació poètica: Ceguesa



Dos móns,
tu i jo,
mar i cel.
Cega
davant dels teus ulls...
Avui he vist el sol.

Creació poètica: fum...











Un dia et despertes amb uns records amargs que han esdevingut fum, fum que s'emporta el vent del nord.

diumenge, 9 de desembre de 2012

L'Article: la cultura pot transformar el món?



Des de ben petita, tenia la idea o potser l'ideal que escriure contes em serviria per transformar una miqueta el món, i si més no, la realitat que m'envoltava. Quan et fas gran, creus que aquesta idea és una utopia, però sovint em pregunto: la cultura pot transformar el món? Quan es va acabar la guerra civil l'any 1939, un grapat d'intel·lectuals catalans es van exiliar, d'altres van optar per quedar-se i lluitar des de dins, i d'altres van ser afusellats i/o empresonats pel règim franquista. Posteriorment, durant la postguerra, molts d'aquests escriptors, artistes, músics, etc. van lluitar no només perquè no morís la cultura catalana, sinó també per transformar-la, i així que esdevingués una cultura que traspassés fronteres enllà. Aquells que van deixar-nos el llegat que avui és la nostra llengua i els nostres clàssics ens han ensenyat que sí que podem transformar el món, llegint, escoltant música, i dient el què sentim davant d'una realitat plena d'adversitats, com les que tots vivim i patim. Potser n'hi haurà molts de vosaltres que pensareu que sóc dins una gran Utopia, com la que es va inventar Tomàs Moro, però crec que no podem perdre l'esperança ni deixar de posar el nostre granet de sorra perquè poguem fer créixer allò que els nostres precursors i precursores ens han llegat.

dissabte, 8 de desembre de 2012

Creació poètica: Camins de boira








Em vaig llevar, i quan vaig sortir de casa, els meus peus passejaven a les palpentes per camins de boira. No sabia on anar, ni tan sols recordava d'on venia.  Només caminava i avui encara camino per trobar la llum del sol.

Reflexions en veu alta: El bressol del català

Fa més de trenta anys que molta gent tant del carrer, com d'algunes institucions d'arreu, País Valencià, Illes Balears, Catalunya... han lluitat per la normalització del català. Jo des de ben petita, he tingut la sort de poder aprendre bé la llengua catalana a l'escola, i gràcies a aquest fet, que prové de la lluita de molts dels qui es van deixar la pell a la Guerra Civil, i els qui els han precedit temps enrere, així com dels qui van creure en la democràcia, i amb ella van lluitar pel català tant al carrer, com a l'escola, i a les administracions. Ara, que havíem aconseguit una bona immersió lingüística i que malgrat que a les escoles la llengua vehicular real sigui el castellà, em sembla que hem anat pel túnel del temps i tornem a ser allà, on els nostres avantpassats, i els nostres avis,àvies, tiets, mares.. han fet possible que jo avui sigui professora de català, i també que pugui escriure en aquest bloc. Aquest tema és molt seriós, ja no es tracta d'un tema polític, sinó de drets, dels drets d'una col·lectivitat que comprèn tant Catalunya, com País Valencià, com les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra... i tots, tots ens estimem la llengua que ens hem après des del bressol. És per això que cal que ara nosaltres continuem la tasca lluitadora dels qui ens han dut fins aquí.

Homentatge a l'escola en català, ahir, avui i sempre


dissabte, 24 de novembre de 2012

Nota de l'Arlequí

Darrerament us haureu adonat que no actualitzo tant el bloc. No és pas per cansament del bloc, ni tampoc perquè m'oblidi de vosaltres els lectors i lectores assidus, no. Més aviat, ara mateix l'horari laboral, tot i que és intensiu, em treu hores de poder dedicar-me a aquest espai, i també vull idear noves seccions perquè ja diu la dita: "renovar-se o morir" i jo dic, renovar-me i tant. Així que us demano una mica de paciència, perquè pugui anar trobant aquestes noves idees per continuar oferint allò que diueu vosaltres d'aquest bloc: píndoles culturals. Moltes gràcies per la vostra constància i fins aviat.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Nou joc literari creatiu: Una imatge, mil paraules


Deixeu volar la imaginació, i amb aquestes paraules i aquesta imatge podeu crear qualsevol post creatiu i literari. Espero les vostres participacions!

Nit caldersiana al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet








El passat vespre 8 de novembre a les 8 del vespre, gràcies al bon amic i colomenc Jordi Valls, s'obria el teló de la Sala Micalet del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, el teatre que dirigeix en David Marín, i sota la direcció d'Andreu Banús (del grup teatral El que ma queda de teatre), i dalt de l'escenari hi havia una taula, una cadira, un micro, uns papers i un llibre. A l'altra banda, hi havia una taula més gran i unes quantes cadires més. D'entre vestidors, anaven sortint dones (grup de teatre La Colmena), sota la música del Satí, i van escenificar el conte "En començar el dia", en el qual l'Abel, un nen, mentre esmorza xocolata desfeta, s'inventa la paraula Antaviana, que acaba essent com una moneda de canvi per aconseguir una baldufa a l'hora del pati. Després entrava la Roser Caño Valls, vestida de blanc i negra, i es va asseure davant la taula amb micro, i va començ ar la conferència Llums des de l'exili. Un títol, a qui he d'agrair a en Rafel, per haver-me'l regalat per aquesta ocasió. Na Roser va anar explicant l'experiècia de Pere Calders a l'exili, a Mèxic, i entre parlament i parlament, Santa Coloma, anaven escenificant diferents contes breus de l'escriptor barceloní, amarades per cançons de les noies del grup de Teatre de La Colmena deJaume Sisa, com la Divina perla de las antillas, i per cloure la conferència La cançó i dansa de l'Arlequí. Després vam sortir: actrius i conferenciant(a) a l'escenari a rebre l'onada d'aplaudiments. El cert és que vaig retrobar-me amb la nena de 5 anys que va descobrir, gràcies a Dagoll Dagom, Antaviana, el món caldersià, i des de llavors, passant pel naixement i creixement d'aquest bloc, he seguit l'obra d'aquest gran escriptor, qui em va fer saltar les llàgrimes quan ens va deixar a la dècada dels noranta.I ara, jo, a la meva dècada de la ben entrada trentena, li dedico un homenatge, que al seu torn, és el retrobament amb la nena que duc a dins. Antaviana, An-ta-vi-a-na, Antaviana...

dijous, 1 de novembre de 2012

Centenari Pere Calders: Participa: suggereix un títol...



PROGRAMACIÓ TEATRE SAGARRA SANTA COLOMA GRAMENET

Lectors i lectores, el proper dijous 8 de novembre a les 20 hores del vespre al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, una servidora participa en un acte dins del centenari Pere Calders. Es tracta de la combinació d'una conferència centrada en el pas de l'autor per l'exili i la seva literatura, i un grup teatral farà la posada en escena d'uns quants contes breus caldersians. Per ara, tinc preparat el guió de la conferència però em falta un bon títol. Em voldríeu ajudar a cercar-ne un? Les dades que heu de tenir clares: es tracta del pas de l'exili de Calders a Mèxic i la seva influència en la literatura posterior. Així podeu participar a triar un títol per abans de dimecres. I aquí mateix posaré el què m'hagi agradat més. Poseu-m'ho ben difícil, eh! I Moltes gràcies!

diumenge, 28 d’octubre de 2012

L'apunt de teatre: El Nom


L'any 2003 Jordi Galceran ens sorpenia amb el Mètode Grönholm, una obra amb pocs personatges, un argument aparentment senzill, que barreja humor amb tragèdia, i amb fets de la realitat, d'una realitat inventada però que no deixa de ser versemblant. El cert, és que Galceran ha anat creant un tipus de dramatúrgia orginal, però que no és d'aquelles obres d'humor per a distreure, sinó que l'espectador/a cap al final de l'obra se'n va amb una sèrie de dubtes, opinions sobre els temes plantejats. Enguany, Galceran ha portat una peça al Teatre Goya Codorniu, gran teatre de Barcelona del nostre apreciadíssim Josep M. Pou, titulada El Nom. Abans que s'alci el telò, ja et preguntes perquè es titula El Nom, i tot seguit se sent una veu en off, que fa de narrador introduint l'obra, i una breu descripció de cada personatge. Un recurs que s'ha utilitzat des de sempre al teatre, cosa que demostra que l'autor combina elements novedosos amb alguns de la tradició teatral com el d'iniciar i acabar l'acció amb un narrador que guia a l'espectador des del principi fins al final. I després de començar l'obra et preguntes, què passaria si un personatge, Vicenç, decidís posar-li al fill que espera amb l'Anna, Adolf (amb pronunciació holandesa)? Doncs aquest simple gest, provoca una discussió entre ell i el Pere, professor de literatura i llengua francesa, doctorat, que treballa a la universitat, i estudia a Montaigne. L'un diu que posar el nom d'Adolf, no ha de suposar cap catàstrofe social, l'altre opina: que és abominable posar-li a una criatura el nom d'un dictador. I entremig de diàlegs plens d'humor, ironia i sarcasme, es planteja una qüestió que sembla trivial però que a 'espectador/a ja li fa barrinar el cap. Així l'acció consisteix en una reunió familiar que sembla tranquil·la i convencionalment feliç, però tot és una disfressa. La Isabel, dona d'en Pere, és una professora d'institut que també és mestressa de casa, s'ocupa dels fills, i del marit. L'Anna és una dona holandesa que porta una criatura a la panxa del Vicenç, un triomfador en tots els sentits, que ha sigut la nineta dels ulls tant de la mare com del pare. I en Claudi, un músic que toca el trombó en una Orquesta Simfònica senzilla, i a qui Vicenç, li atribueix un mal nom ple de sentit. Així doncs, el que semblava una reunió agradable es converteix en una explosió de veritats els uns cap als altres, i el final no us el diré per si algú encara és a temps d'agafar una entrada i gaudir d'una bona obra de teatre.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Dies assenyalats: Centenari de la primera gramàtica de Pompeu Fabra








Al segle XVIII-XIX Josep Pau Ballot va publicar una primera gramàtica de la llengua catalana. Ben segur que aquest és el precedent perquè ja entrats al segle XX (1912), enmig d'un clima d'arrels modernistes i noucentistes, un jovenívol Pompeu Fabra, químic de professió, es va atrevir a publicar la primera Gramàtica de la llengua catalana, des d'un punt de vista filològic i amb la intenció de normalitzar la llengua catalana. Aquell esdeveniment avui compleix 100 anys. Potser aquella primera obra tenia aspectes que calia millorar, i que després Joan Solà, a cavall del segle XX i del XXI va anar solventant amb la seva Gramàtica. El cert, és que gràcies a Fabra des de llavors i fins avui, s'han potenciat lleis de normalització lingüística que han contribuït en la literatura, i per tant en millorar la forma d'escriure dels escriptors des dels Noucentistes fins a l'actualitat, atorgant un caràcter universal de la llengua que Ramon Llull va triar per a la seva gran obra. I això no només s'acaba aquí, sinó que gràcies a Fabra les institucions com Institut d'Estudis Catalans, i els governs de la Generalitat han fet de la normalització de la llengua no només un fet de caràcter legal, sinó també un fet constatat, fins al punt que avui dia la llengua vehicular de les escoles i instituts, així com d'ensenyament és el català. És per això que felicito a Pompeu Fabra per la seva constància i la seva estimació cap a la seva llengua, la llengua mare que Bonaventura Carles Aribau immortalitzava al poema "La pàtria".

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Experiment poètic: Negar l'innegable


Negar l’innegable
Defujo  el teu espill.
Dins del meu esguard:
Hi ha dues sagetes .
-Per què cou tant l’amor?
-...

diumenge, 7 d’octubre de 2012

La biografia: Woody Allen


El proper 1 de desembre el director, guionista, escriptor i actor estaunidenc Woody Allen complirà 77 anys. Nascut al districte del Bronx, d'origen jueu Woody Allen té una trajectòria fílmica impressionant,tant per als detractors com per als seus fans. El cas és que hi ha una sèrie de films, on el director novayorquès crea una trama, i una història dins d'un discurs metaliterari. El primer dels fims de la sèrie és Bales sobre Brodway (1994), en la qual el protagonista David Shane és un jove autor teatral que necessita finançament per una de les seves obres, però ha de contractar la nòvia d'un mafiós. En aquesta obra es barregen elements de la novel·la negra, i elements metaliteraris quan David i un dels mafiosos li fa de crític de teatre. El proper film és Desmuntant a Harry (1997), on Harry és un escriptor deprimit que es va deconstruint,i a mesura que ho fa es troba amb els personatges que ell ha creat fins que baixa als inferns, amb el referent de Dante i la Divina Comèdia. Al 2004, es va estrenar Melinda i Melinda, potser una de les pel·lícules menys exitoses, però no mancada d'ingeni. Des del principi una sèrie de personatges es plantegen que passaria si hi haguessin dues dones, les vides de les quals fossin les dues cares de la moneda, l'alegria i l'éxit, i la tristesa i el fracàs. Recentment, l'any 2011 Allen va estrenar Midnight in Paris, on un escriptor es perd pels carrers de París a mitjanit trobant-se amb escriptors i artistes amb els quals parlar de literatura. I, no no m'he oblidat del film Match point, perquè és una obra mestra del cinema i de la literatura. Allen, com a bon lector que és, agafa el referent de Crim i càstig, i el converteix en la història d'un jove que, estant promès, té una amant, i aquells que heu llegit l'obra haureu trobat paral·lelismes i diferències amb la pel·lícula. I sobretot el final, quan el protagonista ja ha aconseguit el seu objectiu, i el director ens deixa als espectadors jugar a fer hipòtesis de què li passarà en el futur. Així Woody Allen, no és només aquell actor, menut, que fa d'ell mateix, i explica les seves dèries sexuals, sinó que també ha sigut capaç de crear obres mestres del cinema literari.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Reflexions en veu alta: El context








Hi ha qui diu que per a llegir un poema, una novel·la o veure una obra teatral no cal conèixer el context històric de l'autor o autora. Això deriva del Postmodernisme, en què es trenca amb els cànons literaris, que poden ser discutibles o no, i que es relaciona amb la idea que un quadre el pots mirar i entendre sense saber res de qui l'ha pintat. Ara bé, des d'Homer fins a autors com William Blake per posar un parell d'exemples, tota la seva obra parteix d'uns referents literaris, que provenen d'un context, el seu context històric i personal. És a dir, no podríem entendre l'evolució de la poesia de Joan Maragall, sense conèixer els períodes històrics i personals que travessa l'autor barceloní. Així doncs, crec que és indestriable el context d'una obra, perquè l'úna no pot néixer sense l'altre. I és que precisament el què fa que hi hagin obres que perdurin al llarg del temps, és la qualitat literària amb la qual han estat creades dins d'una situació històrica, econòmica, política, social i personal concretes i determinades que no es poden oblidar. Així doncs, cada obra de cada període construeix tot una trajectòria literària i humanística que arriba fins als nostres dies.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Digue'm




què et suggereix aquesta fotografia?

Experiment poètic: Les ones em parlen

Experiment inspirat en la lectura dels poemes:"Vora la mar" de Jacint Verdaguer i "Eco" de Joan Brossa.
You and me everything together/everyday together, always… (Don’t speak/No Doubt)
Les ones et parlen
-Plores?
-Ploro
-Per què plores?
- Perquè em couen les sagetes del fill de Venus.
-Les teves llàgrimes són una boira espesa, t’impedeixen albirar el camí.
-I per què em cou tant l’amor?
- …

diumenge, 23 de setembre de 2012

Gràcies!






Fa uns dies, vaig penjar el post número 1300. Uf! quants! Però ja ho diu la dita, l'important no és la quantitat sinó la qualitat. Així vaig decidir penjar una foto, i demanar als lectors/lectores que pengessin als seus respectius blogs/blocs un text creatiu per a celebrar aquesta xifra. D'aquesta manera, dia a dia, m'han anat deixant 10 comentaris amb 10 participacions! I jo sempre dic que aquest espai no seria sinó fos per vosaltres que el llegiu, i si he arribat a 1300 posts, és perquè vosaltres m'heu alimentat venint per aquí, llegint, deixant opinions de tota mena, i fins i tot també agraeixo els comentaris als Anònims, encara que no estiguem d'acord. Així doncs, 1300 gràcies per ser aquí amb mi.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Post 1300: Joc literari creatiu: inventa, escriu, crea...


Sí, antavianencs/antavianenques hem arribat al post 1300. Qui ho diria! Per a celebrar aquesta xifra, he decidit proposar un joc literari creatiu, a partir d'una fotografia. Podeu escriure poemes (haikús, visuals...), microcontes, contes, diàlegs teatrals, aforismes. Com sempre em podeu deixar un comentari amb l'enllaç del vostre blog/bloc i jo aniré penjant les vostres participacions aquí. Vinga, qui comença?
PARTICIPACIONS:
 
 
 
 
 

dissabte, 8 de setembre de 2012

bloc/blog per al foment de la lectura: Llegim i piulem i el Centenari de Pere Calders


Llegim i piulem és un blog que es defineix a si mateix amb les següents paraules: Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twitter. Des d'aquest bloc us informarem de properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem. Aquest mes de setembre, coincidint amb el centenari del naixement de Pere Calders, han encetat tant al blog com a Twitter una tertúlia 2.0, a partir de la lectura Cròniques de la veritat oculta, un dels reculls més reeixits del contista, novel·lista barceloní, que també va formar part de l'espectacle Antaviana de Dagoll Dagom. Per a participar en aquesta tertúlia, es pot seguir el perfil @P_Calders , i sobretot seguir també el "hastag": #CroniquesVO . Els participants i lectors/lectores caldersians siguin joves, adults o ja més grandets poden fer piulades dels contes, poden posar fotos, vídeos, respondre piulades d'altres tertulians, i així és com es construeix la tertúlia 2.0 de Llegim i piulem. És per això que aquest mes, en aquesta secció he triat aquest blog perquè realment fomenta la lectura de totes les edats, a través de l'eina digital Twitter. Des d'aquí felicito aquesta iniciativa tan interessant i original.

dimecres, 5 de setembre de 2012

Twittercontes: Cercant un bri de llum




Es desvetllà en la foscor. Els ulls s 'obriren de bat a bat cercant un bri de llum. Veié una corda que lliscava, i les mans l'agafaren.

dijous, 23 d’agost de 2012

Creació poètica: L'última flor


























El cruel Apol·lo ha escapçat una a una les flors de l'orquídea malva fins a l'última flor. Les fulles encara es resisteixen a morir, mentre les arrels s'aferren a la terra.

El teu espai literari: Crea, inventa...





















Aquí teniu una nova secció: El teu espai literari. A partir d'una imatge podeu crear un poema, un conte, un aforisme... Deixeu les vostres participacions als comentaris.


dissabte, 18 d’agost de 2012

Homenatges literaris: Federico García Lorca

L'agost del 1936, moria assassinat Federico García Lorca. Lorca va ser un dels més grans poetes de l'anomenada Generación del 27. Va escriure poemaris i conegudíssimes obres de teatre. Va dirigir a l'actriu catalana Margarita Xirgu en peces de teatre dalt de l'escenari en temps difícils, i avui ens ha deixat una veu, la seva veu poètica que la van silenciar, però que ara encara nosaltres l'escoltem, a través de Leonard Cohen:

divendres, 17 d’agost de 2012

Reflexions en veu alta: La dispersió a la xarxa

Quan comences a crear un bloc, entres en una mena d'espiral que et duu a crear-ne d'altres. I això és bo perquè la creativitat creix, però crea també una dispersió de qui crea als blocs a la xarxa. Crear un bloc és senzill, el que ja no és tan senzill és mantenir-lo en el temps, i és per això que considero que està bé experimentar novetats, però que cal saber quin és el bloc important, i on es vol anar a parar, tot i que aquesta pregunta no té cap resposta clara. Per a mi, l'espai de i sobre literatura és aquest, perquè és aquí on coneixeu l'Arlequí, i on participeu amb els vostres comentaris, tan si sou coneguts, com si us dieu Anònims. El cas és que he decidit dedicar-me aquest bloc, i he clos els altres. Espero però que continuareu passejant per aquí, ara que l'Arlequí està creant, ideant i pensant noves seccions per a vosaltres. Moltes gràcies per la constància!

divendres, 10 d’agost de 2012

Paisatges literaris: Arbres de cotó fluix













Fotografia d'Esther Havens (Aula de especialización Fotográfica)
Un arbre de cotó fluix, camino camino fins arribar a palpar-lo i demanar un desig, i veure com plouen flors de cotó fluix.

dimarts, 7 d’agost de 2012

88 sense Joan Salvat-Papasseit

Avui es compleixen 88 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit, un poeta que com molts altres, va morir jove, però deixar una obra poètica intensa i inoblidable.
Aquí teniu el poema "Si jo fos pescador" interpretat pel grandíssim Joan Manuel Serrat.

Reflexions en veu alta: Més literatura a secundària i batxillerat









Des de fa temps, diverses veus provinents de la universitat i també d'entitats culturals que s'alcen per demanar que hi hagi més continguts dedicats a la literatura a secundària i a batxillerat. El cert és que cada vegada, s'ensenya més llengua i menys literatura. La literatura, llegir, els clàssics sempre han sigut un camí per ensenyar a llegir, pensar, imaginar, somniar,etc. Llegir literatura permet fer exercicis literaris perquè els nens i els joves aprenguin a redactar imitant els grans mestres de la nostra tradició literària. Cal que continuem alçant veus a favor d'una dama que sempre ens acompanya, perquè la trobem al cinema, als teatres, inclús en spots publicitaris que s'hi inspiren. Per tant, la literatura ha de ser part de la nostra formació perquè creixem com a persones i com a lectors/lectores.

dijous, 2 d’agost de 2012

Jocs literaris: Posa't a prova















Imatge presa de la xarxa

L'Efreelang s'ha posat a prova: el fragment és del poema "Pendís" del poemari "Alta llibertat" de Clementina Arderiu. Als inicis de la trajectòria, s'apropà al noucentisme, i després evolucionà cap al postsimbolisme.

Poseu-vos a prova amb la literatura, i esbrineu a quin/a autor/a pertany aquest fragment, quin és el corrent literari on s'emmarca, i el títol del fragment.


Jo deia ahir:
ésser i sentir,
fortuna rara.

dimarts, 31 de juliol de 2012

Entrevistes: Teatre o cinema? Gemma Lienas


















L'Arlequí estrena una nova secció d'entrevistes i la inaugura l'escriptora Gemma Lienas.

Teatre o cinema?

M’agraden els dos.


2. Quina va ser la primera obra de teatre que vas anar a veure?

No ho sé, suposo que alguna d’infantil, però recordo especialment més tard, quan tenia 17 o 18 anys, anar a veure La boda de los pequeños burgueses de Brecht.


3. Quin va ser el teu primer film?

Algun film infantil, recordo anar a veure Bambi amb la meva mare.


4. Es fomenta el teatre i el cinema, com a eines culturals o més aviat com a productes comercials?

Cervantes era un escriptor comercial i Balzac també, crec que de vegades coses que ens semblen comercials són molt bones i acaben passant a la història i coses que diuen ser cultura en estat pur s’obliden ben ràpidament.


5. Creus que els crítics teatrals i de cinema contribueixen a fomentar obres i pel·lícules interessants?

Malauradament els crítics més aviat contribueixen poc a entusiasmar a la gent i entusiasme és el que necessiten el cinema i el teatre.


6. En un film i/o una obra teatral qui és més puntal: el director, el guionista/dramaturg/a, o els actors/actrius perquè arribi a tothom?

A mi em sembla que tots són molt importats.


7. Hi ha una programació àmplia de teatre i cinema infantil i juvenil?

Ara ha millorat perquè fa un temps, quan els meus nens eren petits, m’havia d’esperar una vegada a l’any quan estrenaven alguna cosa infantil, normalment pel Nadal, ara hi ha més oferta.


8. Es fa més teatre i cinema en català en l’actualitat?

Més que abans i tant, que potser no és tot el que desitjaríem, però estem millor. A mi el que m’agradaria són més pel·lícules en original amb subtítols.


9. Cita un/a dramaturg/a i un/a director/a de cinema que t’agradin i digues quina obra teatral i/o pel•lícula t’han captivat de la seva trajectòria.

Et citaré un dramaturg, en Sergi Belbel, i una directora de cinema, la Isabel Coixet. Mapa de los sonidos de Tokyo em va captivar.


10. Cita una frase d’una obra de teatre o d’un film que t’agradi.

Optaré per la clàssica “Sempre ens quedarà París”


Moltes gràcies Gemma, per respondre tan amablement les preguntes.

dissabte, 28 de juliol de 2012

Microconte: Mirallet, mirallet digue'm la veritat

















Imatge presa de la xarxa

-Se't caurà el pèl
Va pensar mentre es netejava els bigotis a l'aigua on es reflectien unes nines felines i inquietes.

5 anys del bloc Antaviana





















Aquest estiu, el bloc i l'Arlequí compleixen 5 anyets. Després de cinc anys, quan s'ha començat amb les plantilles antigues de blogguer, amb el boom del món blocaire, i passant per un moment on aquesta xarxa social sobreviu amb Facebook, Twitter, i Google +, l'Antaviana va creixent i creixent, així com els seus lectors i lectores. És clar que perquè una finestra virtual, per dir-ho d'alguna manera, es mantingui en la fugacitat cibernètica, cal obrir nous camins. És a dir, que l'Arlequí prepara noves seccions per renovar continguts i sobretot perquè, tot i que aquest bloc destaca perquè no es fa mai i ni se'n farà propaganda política de cap mena, perquè és un espai cultural, sí que és cert que les seccions que aniran naixent simbolitzaran una defensa de la cultura com un dret dels nens i nenes, joves i adults i no com un luxe. Així doncs, aquest cinquè aniversari serà especial perquè per a mi, la cultura és la meva saba, i així és com he crescut, i creixo dia a dia. Per això, tot el què ofereixo és el que els meus sentits mengen, tal com diu en David Madueño, amb el seu llibre Poesia per a carnívors (permeu-teu-me aquesta falca poètica), la poesia, la literatura és un plat per dinar, sopar, i digerir a poc a poc. Moltes gràcies, lectors/res per alimentar aquest bloc.

bloc/blog per al foment de la lectura per a nens, joves i grans: Juliol-Agost del 2012




















Imatge presa de la xarxa


Avui l'Arlequí s'ha llevat inspirada, i ha decidit inaugurar una secció bimensual, on vosaltres podreu proposar un blog o bloc que fomenti la lectura tant per nens i nenes, com per a nois i noies, com per als qui som més grans.
Només hi haurà dues condicions per participar en la secció


1) proposeu un bloc i dieu perquè creieu que fomenta la lectura per a tots i totes nosaltres. Proposeu-lo en forma de comentari al bloc.

2) proposeu blocs diferents perquè així tots podrem conèixer diferents blocaires que fomentin la lectura.

Així que ja podeu anar pensant...

Per començar la secció de juliol-agost: proposo 2 blocs que crec que fomenten la lectura.
El Llunàtic perquè elabora crítiques literàries de llibres interessants, i TUMATEIX LLIBRES, PARELEM DE LLIBRES., perquè a més de parlar de llibres, elabora jocs amb llibres, així com proposa iniciatives creatives blocaires, i també fa entrevistes a escritptors/res interessants, em refereixo al bloc.
Apa, ara ja podeu continuar vosaltres...

dilluns, 23 de juliol de 2012

Reflexions en veu alta: Què és per a mi escriure?











Hi ha moltíssimes maneres de respondre Què és escriure? A les portes del cinquè aniversari del bloc, voldria reflexionar i intentar contestar Què és per a mi escriure? Des de ben petita, ja tenia al cap historietes que anava escrivint en fulls solts, arran de les lectures i les obres que anava a veure. Sempre he tingut una persona al meu costat que m'ha introduït en el món de la literatura, i sobretot de la literatura catalana i en català. Als set anys, jo sempre he dit, que era una persona extremadament tímida, i escriure per a mi era parlar amb mi mateixa, llavors, quan no tenia lectors, i també era com un joc per inventar-me realitats màgiques per evadir-me d'una infantesa, i una adolescència crua. Vaig anar creixent, vivint, i també llegint noves lectures, i a poc a poc, vaig entendre que el què jo escrivia calia compartir-ho amb potencials lectors i lectores. Va ser així com l'any 2001-2002 vaig tenir la primera oportunitat de donar a conèixer alguns dels relats que tenia en disquettes d'ordinador. Així progressivament, vaig anar pujant graons, el bloc, participar en iniciatives blocaires, el meu primer llibre, i fins enguany, quan l'Arlequí celebra els cinc anys del seu naixament. Escriure és deixar volar els pensaments, històires, sentiments, tot, barrejat amb referents de lectures que formen part de la meva formació lectora, perquè abans d'escriure, llegeixo. Escriure és també tenir coses a dir, i esbrinar la manera de dir-les, la meva manera de dir-les, i somniar que arribi com a mínim a un lector o una lectora.

dissabte, 21 de juliol de 2012

Què et suggereix aquesta imatge?

100 anys Pere Calders: Continua el conte















Imatge presa de la xarxa


Moltes gràcies a tots i totes els qui vau participar al joc dels microcontes especial Pere Calders.
Avui us plantejo també continuar un conte que va ser dut a escena pel grup Dagoll Dagom, i que dóna nom a aquest bloc. Així homenatgem Calders, i celebrem el cinquè aniversari d'aquest bloc, i del naixement de l'Arlequí. Ja ho sabeu, m'envieu les participacions en forma de comentari, amb l'enllaç dels posts. Gràcies!

Aquí teniu el principi del conte "En començar el dia".

ESCENA VI


"S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova...

dissabte, 14 de juliol de 2012

Premis Liebster









Ahir divendres 13, dia considerat de la malastrugança,vaig rebre un comentari d'en Salva Redón, responsable del bloc La pistola d'Einstein, on em deia que m'havia seleccionat per atorgar-me el Premi Liebster, que ell havia rebut d'en Toni Seuma del bloc La brolla d'en Toni. I em va sorprendre i em va agradar molt. El premi és atorgat per blocaires a d'altres blocaires, a partir de les següents bases:

1. Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que te l'ha otorgat.

2.- Nominar els teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

dissabte, 7 de juliol de 2012

Cinema i literatura: La lengua de las mariposas





















Imatge presa de la xarxa


En l'Espanya del 1936 just en el període que s'esdevenen el cop d'estat de Franco, i la guerra civil amb les conseqüències: presó, afusellaments, exilis a països de Sud-Amèrica, i exili interior, és on
un nen d'uns set anys comença a sortir del niu de casa seva, amb una mare protectora, un pare que mal dissimulada ideologia republicana, un fill gran que somnia ser saxofonista i casar-se amb la noia xinesa d'una enciclopèdia. I Moncho, una criatura d'uns set anys que és asmàtic, amb ulls foscos i àvids de coneixement, i també de descobrir què passa en el seu entorn més proper. Així és com comença el film La lengua de las mariposas dirigit per José Luis Cuerdas, que està basat en un relat de Manuel Rivas. I així dia a dia, Moncho aprèn de don Gregorio paraules como Otorringo, que és la natura d'a prop, i per què les papallones tenen llengua i com la usen. Així el nen, gràcies al mestre va descobrint tot un món de sabiesa, inclòs el regal del primer llibre: L'illa del tresor de Stevenson, fins al punt que cada dia comenta als seus familiars com li agrada el mestre perquè aprèn molt, i sobretot perquè "no pega". En un altre àmbit, hi ha un nen més gran del curs que es diu Roque, que el duu a descobrir què fan els homes i les dones, l'amor. Així va aprenent del mestre coses de la vida, i ell mateix gràcies a l'amic, descobrir altres misteris de la vida. Fins i tot ell, viu l'amor, gràcies a l'ajut del mestre, quan li regala una margarida, que vol ser una orquídia, emulant a un otorringo quan s'aparella, a una noia de la seva edat, que es banya mig nua al riu, i ella li fa un petó entre innocent i camí del món adult. Tot va bé, fins que arriben allà, a Galícia els falangistes, i com van enduent-se a tots els republicants. La mare del noi, crema qualsevol diari o llibre del marit/pare del nen que indiqui la seva autèntica ideologia, amb els plors i la rendició d'el pare. Quan surten al carrer per veure com s'enduen a tots els "rojos", la mare insta a cridar paraules com: "rojos", traïdores... etc. a tots els que van en fila i exposats i puguen al camió de la mort, l'últim el mestre Gregorio, davant de Moncho que comença a descobrir un altre món, i segueix el camió on se l'enduen tirant pedres, però repetint "otorrino". I la qüestió és com viu aquell moment i la tristesa que ens produeix als adults veure com un MESTRE és empresonat simplement per les seves idees. Una obra plena de poesia, que combina harmònicament amb la memòria històrica d'uns fets reals que formen part del nostre passat, i amb l'aprenentatge d'un nen, que al principi és innocent, i que quan veu aquells homes, i al seu mestre dalt del camió, descobreix que viu en un món diferent i gens innocent.

divendres, 6 de juliol de 2012

14 anys sense Maria -Mercè Marçal: Cançó de la bruixa cremada

Amb el 14 aniversari de la mort de Maria-Mercè Marçal, us deixo la Cançó de la bruixa cremada, interpretada per Maria del Mar Bonet, per retre homenatge a una gran poetessa catalana:

100 Sales, Tísner, Calders: Les solucions




















Aquí teniu les relacions dels fets, dates,.etc amb els tres centenaris. La Carme i l'Elfreelang les han relacionat correctament totes. Enhorabona!


Pere Calders:

Visqué en una masia de Polinyà del Vallès.
5. El 1937 es va allistar a l'exèrcit Republicà.
7. Va publicar el primer conte a l'Avui.
8. Va participar en l'Assemblea de Catalunya a Mèxic.
9. Va ser internat al camp de concentració de Prats de Motlló.
13. Antaviana

Avel·lí Artís i Gener/Tísner:

1. Va néixer el maig del 1912.
4. Ninotaire.
11. Primera novel·la 556 Brigada Mixta


Joan Sales:

2. Va néixer el novembre del 1912.
6. Fou corrector de les proves de "La Nau".
10. S'exilia amb la dona i els fills a Haití.
12. Fou Assessor del llibre Història dels Catalans.

dimarts, 3 de juliol de 2012

100 anys Sales, Tísner, Calders: Relaciona





















Imatge presa de la xarxa: 1912.


Avui us plantejo un joc on haureu de relacionar dates, fets històrics i/o fragments amb els tres centenaris: Sales, Tísner i Calders. Us animo a participar-hi, perquè ja sabeu que si no us afanyeu, sempre hi ha algú que les encerta totes.

1. maig del 2012
2. novembre del 2012
3. Visqué en una masia de Polinyà del Vallès
4. Ninotaire
5. El 1937 es va allistar a l'exèrcit de la República
6. Corrector de proves a "La Nau".
7. Primer conte a L'Avui.
8.
Participa en l'Assemblea de Catalunya a Mèxic.
9. Internat al Camp de concentració del Prats de Motlló.
10. Exili a Haití amb la dona i els fills.
11. Primera novel·la: 556 Brigada Mixta.
12. Assessor del llibre Història dels Catalans
13. Antaviana