L'hem construït a les palpentes.
Conjunt de sals i minerals
que ens ha robat la paraula.
Pedra a pedra,
les nostres veus
s'han anat esborrant
fins que han esdevingut
silencis.
Camino sense girar-me
per si tinc la temptació
de trencar el mur de silencis
amb un crit.
2 comentaris:
Segueixo el fil del teu poema...
Camino sense girar-me.
Tots els silencis
m'eixorden, avui.
Però només jo els sento.
Em diuen que no,
que no hi ha cap silenci.
Perquè no l'escolten.
El silenci retruny
i ja no vull trencar-lo.
Un poema amb un altre poema. Moltes gràcies, Carme. Realment és preciós!
Publica un comentari a l'entrada