El Déu del vent sacseja les portes, i totes s'obren i li cedeixen el pas. Tothom la rep, i l'espera, deixant enrere aquell qui ens ha fet somniar, i oblidar els rellotges i les rutines. Ara ella és aquí, i ens acompanya quan trepitgem catifes que canten crec crec. També ens porta les pluges que ens transporten a olors com si fóssim a la fageda d'en Jordà. Ja es comencen a veure senyores vestides amb davantal preparant les castanyes i els moniatos. L'estiu es resisteix a abandonar-nos, mentre ja sentim les passes de la tardor que ja ha arribat, per quedar-se amb permís del senyor hivern! Benvinguda tardor! A reveure estiu?
1 comentari:
Jo també li dono la benvinguda a la tardor, però sembla que aquest any l'estiu no li vol deixar el seu lloc, avui , però , el cel si que era de tardor...
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada