CAVALL FORT: Fem memòria

-




Sí, estimats lectors i lectores, avui inauguro una secció que us havia promés, la secció CAVALL FORT. Molts de nosaltres hem crescut llegint pàgines de còmics, o llegint les imatges de l'Ot el Bruixot. Per inaugurar-la i tallar la cinta, tal i com "mana el protocol", us demanaré que compartiu amb nosaltres, si us abelleix, a quina edat vau descobrir la revista? I quin record teniu d'aquell descobriment? 

Comentaris

  1. Carme Rosanas28 de gener del 2014, a les 18:34

    Jo tenia 10 anys, bé, estava punt de fer-los quan va sortir el Cavall Fort. El meu pare va fer la subscripció des del nº 1 i la rebíem a casa. Vaig llegir el Cavall Fort durant molts anys, encara era ben gran i seguia llegint-lo, els còmics, els articles i m'encantaven els concursos.

    Veure escrit el meu idioma, em semblava fantàstic.

    Molt més tard vaig subscriure jo a la meva filla.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació