Tast creatiu: primavera
Un poema, un conte, un aforisme que estigui inspirat en el dibuix i en la primavera. Espero les vostres participacions!
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Vet aquí, tan bonica com sempre la primavera.
ResponEliminaCap a l'estiu és una bona drecera!
Quan la primavera s'acosta
ResponEliminaquina alegria ens porta!
ens fa pensar en l'estiu proper
i en tot el que podrem fer.
La primavera a Tordera
ResponEliminaque fa que el cor s'alteri
i les fulles comencen una nova era
sense que ningú no exageri.
Jo voldria una rosella
d'un color vermellós
per a la meva donzella
que mostri el seu rostre meravellós.
AQUÍ et deixo la meva participació.
ResponEliminaAferradetes! :)
Traços tendres
ResponEliminaEl despertar.
Aigua al riu, cel lluent,
colors per tot.
L'aquarel·la, lleugera
tècnica pel nou temps.
Anònim, moltes gràcies pels tres poemes!
ResponEliminaSa lluna, moltes gràcies!Un poema preciós, un dolç tastet literari primaveral!
Helena Bonals, moltes gràcies per regalar-nos la bellesa de les paraules.
El caminant pujava pel coster, el castell era la seva fita...Dels vorals del camí la florida primavera el cridava. Trigarà una mica a fer el cim, quan del cel ja hauran desaparegut les nuvolades i un sol brillant il·lumini el paisatge...
ResponEliminaBona nit.
La primavera treu el cap
ResponEliminai s'adona que ja fa bon temps,
s'arremanga els pantalons
i s'alegra amb cant dels moixons.
M.Roser, bon escrit ple de misteri i bellesa!Moltes gràcies!
ResponEliminaMontse, un poema preciós, bonica personificació de la primavera! Moltes gràcies!
M'he inspirat per fer un sonet. El trobaràs aquí:
ResponEliminahttp://xarel-10.blogspot.com/2014/03/jocs-literaris-antaviana-tens-un-raco.html
Gràcies McAbeu!
ResponEliminatenia un post preparat però miraré d'aprofitar-ho per participar
ResponEliminahola torno a ser jo el post sortira demà a quarts de deu nit , sincerament he posat tres poemes que ja havia publicat a itineràncies , tanmateix prometo fer un altre post pel tast creatiu ....potser no val si són poesies manllevades a mi mateixa ja em diràs ....
ResponEliminaSí Elfreelang, pots posar les teves pròpies poesies! Tota participació serà benvinguda i ben agraïda :)
ResponEliminaperdona que sigui pesada .....al final sortirà demà a la nit a dos quarts de deu, en posaré dues de poesies, una , la que t'havia dit abans i una altra especial pel tast únicament, gràcies a tu per a convidar-nos a escriure!
ResponEliminaDe pesada res! Gràcies per la teva aportació al bloc Elfreelang!
ResponElimina