L'art d'escriure un conte breu: UNITATS 2 I 3 DOROTHY PARKER I RAYMON CARVER

-









Després de la unitat inicial, les professores Gemma Lienas i Laura Gomara ens han penjat les unitats 2 i 3 del curs. La 2 es centrava en la lectura i l'anàlisi del conte "Cor de crema" de Dorothy Parker. Després hi havia una sèrie de preguntes sobre els personatges principals, l'estil per tal de fer l'anàlisi del relat. A continuació, hi havia un enllaç per llegir el mateix conte però amb comentaris analítics per part de la Gemma Lienas, cosa que fa que les alumnes aprofundim més en la lectura i l'anàlisi.

Pel que fa la unitat 3, se centrava en el conte "El baño" de Raymond Carver. Aquí també hi havia qüestions d'anàlisi de personatges, narrador, estil i una pregunta de comparació de l'estil de Carver amb l'estil de la Dorothy Parker. Després venia la lectura del conte analitzat i comentat per la professora Laura Gomara.

El cert és que després de llegir aquests grandíssims contistes em al cap la popular màxima de Sòcrates: "Només sé que no sé res" i amb l'anàlisi de les professores et fixes en detalls que en una primera lectura se t'havien escapat. I de fet, és com començar de zero, perquè estic aprenent progressivament com s'escriu un conte, objectiu principal d'aquest curs.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació