"Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."

Darrerament, no he actualitzat aquest bloc. I és que m'he pres uns dies de vacances blocaires. Penso que quan es tenen coses a dir i compartir és quan hi ha material per a escriure, però també crec que quan les muses inspiradores dormen, cal deixar-les reposar. Com bé ja sabeu, vaig començar aquesta aventura, l'estiu del 2007. Sí, ja han passat 8 anys, Carpe diem, va dir el professor John Keating, al film Deads Poets Society. Sovint ens aventurem a coses noves per instint, o per arriscar-nos a descobrir un nou camí que ignoràvem. El cert és que malgrat tot, aquest bloc m'ha donat moltes alegries, sobretot, el saber que hi ha lectors constants, i lectors novells que s'apropen de tant en tant; alguns deixen les seves paraules, d'altres una petjada inesborrable. I és que escriure és comunicar i comunicar-se, i gràcies a la xarxa, aquesta activitat ja no és unilateral, perquè vosaltres m'ajudeu molt a construir relats, poemes, escrits, seccions, amb les vostres opinions i petjades. Així, que encara que hi hagi èpoques menys inspiradores i de menys actualitzacions, l'Arlequí segueix aquí per vosaltres, perquè vosaltres sou la sàlvia d'aquest bloc. De tot cor, moltes gràcies a tots i a totes, sigueu d'on sigueu, vingueu d'on vingueu, i com deia Jaume Sisa, "Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."