Un pont sense cap riu, només una planúria...Cap caminant solitari no hi passa, potser perquè el final és un misteri...M'agradaria travessar-lo i sentir cruixir la fusta sota els peus i quan el sol s'amagués, repenjada a la barana, contemplar les estrelles!
7 comentaris:
El sol tapat
pels núvols, amb els raigs
que se n'escapen,
indica el teu camí
molt més que les baranes.
si seguim el camí
marcat per la llum,
no deixarem de ser
igual que els altres
Helena, gràcies per compartir la teva veu poètica!
Joan, uns versos molt bonics! Gràcies!
Camino cap a la posta.
A l'estella,
i a l'infinit,
els ulls que no moren.
Torno a ser llum...
sempre a tu deguda.
Què bonic, cantireta!
Un pont sense cap riu, només una planúria...Cap caminant solitari no hi passa, potser perquè el final és un misteri...M'agradaria travessar-lo i sentir cruixir la fusta sota els peus i quan el sol s'amagués, repenjada a la barana, contemplar les estrelles!
http://florsnovesflors.blogspot.com/2015/09/el-pont-vell-es-un-vell-pont.html
Publica un comentari a l'entrada