Aquella foguera el primer pas. Es va mirar al mirall del menjador, es va veure aquells cabells rinxolats i pèl-rojos, els ulls color mel, i un seguit de pigues que semblaven dibuixar un camí en el seu rostre. Les cendres eren ferides del passat, ferides que ara es tancarien. La seva veu interior la va animar a sortir al carrer, i quan ja estava passejant per l'asfalt de la ciutat de Barcelona, va començar a ploure força, ella es mirava aquelles gotes i va somriure. Encara podia sentir la flaire de les cendres cremades.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada