dijous, 18 d’agost del 2016

Conclusions






5. Conclusions

Després d’analitzar els dos casos i comparar-los, crec que hi ha una coincidència en l’autenticitat d’ambdós grups. [3]

Lorca siempre ha sido uno de nuestros autores de cabecera. El mundo de Lorca es color, imagen y ritmo. Amor por la palabra y la metáfora. Implicación en su momento social. Crítica audaz, y definitiva de su tiempo, misterio y exuberancia. ¿Alguien puede resistirse a esa pasión por la poesía y el teatro?

Un cop feta l’anàlisi, s’ha observat que ambdues experiències pertanyen més a “la cultura comuna”, que defineix Paul Willis, que no pas a “l’alta cultura”. Hem vist una similitud en ambdós casos, i és que en cap dels dos casos no s’exclou l’art concebut com a “alta cultura”.[4]

Los artistas han de tener la oportunidad de plantear, experimentar y exponer sus proyectos, los espectadores han de tener más protagonismo, mejor precio para acceder a los espectáculos y valores añadidos que  enriquezcan e incentiven la inquietud y la participación en el teatro de la ciudad. En los últimos años Santa Coloma, en el ámbito de las artes escénicas ha abierto las puertas del teatro a todos los grupos de la ciudad, a nuevos públicos y a nuevas disciplinas, duplicando la asistencia de público y el uso de las instalaciones por parte de entidades y asociaciones.

En aquest treball s’ha arribat a la conclusió que tant La Barraca de Lorca com el grup de Lauta Teatre sí podem afirmar que es caracteritzen per l’autenticitat, ja sigui moderna o postmoderna. Tot i que hi ha molta oferta de cultura en el mercat, també hi ha moltes ofertes de cultura no comercial i gratuïta.

Roser Caño Valls

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

molt bens documentats tots els post el teu homenatge a Lorca super complet! gràcies!

Roser Caño Valls ha dit...

Moltes gràcies, Elfreelang! Aquest és un estudi de cas al voltant de l'obra de Lorca. I ara l'he volgut compartir amb vosaltres. Gràcies de nou per les teves paraules!