El 7 d'agost de 1924 ens va deixar en Joan Salvat-Papasseit. Des de ben petit, Joan va haver de patir la pèrdua d'un familiar proper, el pare. A partir d'aquest moment, ell es va haver de posar a treballar en diferents oficis, i va conèixer gent de lletres que el van ensenyar a llegir bona literatura. Així, doncs Joan Salvat-Papasseit, a diferència de molts escriptors/res, es va convertir en el seu propi mestre. El barceloní va néixer i créixer en el període d'entreguerres, i també en el de les Avantguardes. Salvat-Papasseit va manllevar elements del futurisme i també elements de la tradició literària catalana, i popular. El poeta va crear un estil propi, i genuí a través de cadascun dels seus poemaris:
- Poemes en ondes hertzianes (1919)
- L'irradiador del Port i les gavines (1921)
- Les conspiracions (1922)
- La gesta dels estels (1922)
- El poema de La rosa als llavis (1923)
- La meva amiga com un vaixell blanc (1924)
- Óssa Menor (1925, edició pòstuma)
En cada poema, Joan Salvat-Papasseit creava una barreja d'elements de les Avantguardes, i elements provinents de les seves lectures d'autors precedents, tot fluïa i flueix en un llenguatge ric, versat i harmònic. El cert, és que aquest és un autor que el llegeixes una vegada i una altra, i sempre descobreixes detalls nous, perquè ell a través de la poesia va crear un llenguatge propi, i una poesia genuïna. Tan és així, que a la dècada dels seixanta, el grup "La Nova Cançó" van cantar alguns dels seus poemes, donant veu a la seva veu. Us deixo amb un enllaç del poema "Res no és mesquí", que el podeu llegir i escoltar en veu de tres cantautors, Xavier Ribalta, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat.
Font: Vikipèdia
2 comentaris:
coincidim en 'homenatge i recordatori del gran Salvat-Papasseit !!!! un poeta important i nostrat!
Elfreelang, celebro que coincidim en l'homenatge a aquest poeta!
Publica un comentari a l'entrada