Avui encetem un nou joc literari. Aquí teniu quatre versos de quatre poetes catalans, dos homes i dues dones. Es tracta d'endevinar a qui pertany cadascun dels versos. Animeu-vos a participar-hi!.
Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Si presento la mudança
entremig del meu costum,
és que alguna cosa hi dansa.
Serà boira, serà llum?
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus.
De sobte, amb lleu frissament,
una branca s’estremia…
Era un aucell que hi venia?
era el sospir d’un absent?..
El 1r vers és de Gabriel Ferrater, el 2n vers és de Clementina Arderiu, el 3r és de Joan Margarit i el 4t de Maria Antònia Salvà! Moltes gràcies, Antoni Colldeforns, Carme Rosanas i Sa Lluna per participar-hi i per la vostra estima a la poesia catalana de tots els temps.
3 comentaris:
El tercer
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus
És de Joan Margarit
De sobte, amb lleu frissament,
una branca s’estremia…
Era un aucell que hi venia?
era el sospir d’un absent?..
De M. Antònia Salvà.
Molt bé, Carme i Sa Lluna ja en teniu 2! Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada