Darrerament i gràcies al màster d'Art i Humanitats que curso a la UOC, he pogut llegir fragments de l'Odissea d'Homer i l'Ulisses de James Joyce. Hi ha estudiosos que afirmen que la novel·la de l'autor dublinés no té relació amb l'Ulisses de l'autor grec, però també hi ha estudiosos com Raul Rodríguez Freire que defensen la tesi contrària, és a dir, l'Ulisses de Joyce està vinculat a l'Ulisses d'Homer. És ben clar que hi ha moltes divergències entre ambdues obres, primer perquè pertanyen a períodes molt distants entre si, i després perquè cada autor va viure en un context social, econòmic i cultural diferent. No obstant, això, Rodríguez Freire sosté que abans de Joyce hi han hagut molts que han volgut reprendre el tema del viatge i el retorn. Un dels autors que primer pren l'Ulisses homerià i li dóna un altre caire és l'italià Dante Alighieri qui en la seva Divina Comèdia, va fer aparèixer l'itaquès als inferns, i en va fer una desmitifcació prenent-li la condició d'heroi que l'autor grec li havia otorgat. Al segle XX, Joyce va reprendre el mateix tema amb el seu protagonista Dèdalus, qui reprèn un viatge pels carrers de Dublín i després torna amb la seva "Penèlope", Molly. Tenim dos personatges totalment oposats, un és un heroi, amb qualitats quasi divines i una dona fidel i tradicional, i l'altre és un personatge del segle XX, l'era de la modernitat, quotidià, casolà i pacifista, lluny de l'heroi. Tanmateix, encara que totes dues obres siguin tan diferents, l'una no es pot llegir sense haver llegit l'altra, perquè entre elles hi ha ponts literaris, aquells ponts que construeixen una tradició literària que va des de l'antiguitat grecollatina fins a l'actualitat.
