III Jornades Educatives Joan Brossa: Transvers-arts

-




Dilluns passat, 10 de juliol, vaig tenir el plaer d'assistir a la tercera edició de les Jornades Educatives Joan Brossa, organitzades per la Fundació Brossa, sota l'organització de la Judith Barnés. La sessió es feia al MACBA, perquè la fundació esmentada no té una seu fixa. En els primers minuts, la Judith va fer la presentació introduint el tema d'aquesta III edició: la transversalitat. Una gran paraula, però desconeguda en l'educació encara. Tots sabeu, que Joan Brossa va experimentar amb diferents gèneres i que considerava importants totes les arts: el teatre, la dansa, la màgia, el cinema com part de la creació. Per a Brossa, "l'important era posar la poesia al servei d'una eina de comunicació. [...], per això, és cabdal "activar la mirada i la ment. Importa el procés en la poesia". Brossa també es preocupava per l'educació i allò que ell pensava per a la poesia, també ho traslladava a l'educació. I aquest és el punt de partida de les jornades d'enguany.

En el proper post parlaré de la taula rodona que va inaugurar aquestes jornades, "Arts. Cap un model integrador i participatiu".

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació