Les vacances són dies per a gaudir del mar, de matins sense despertador, i també per què no, de llegir. Doncs vaig retrobar-me amb Tots els contes de Mercè Rodoreda. Vaig començar a rellegir el primer relat i com si el llegís per primera vegada, vaig adonar-me de la força literària i lingüística que hi ha al darrere de cada història. Potser a simple vista,ens podria semblar que l'obra de Rodoreda és simple, doncs ens enganyem. Rere cadascuna de les històries que va escriure hi ha al darrere un gran treball literari i també de llenguatge, així com una meticulosa construcció d'uns personatges i d'unes veus narratives com petites joies que formen part d'un gran engranatge. I no podem bandejar, que aquesta escriptora va ser autodidacta, es va formar de llegir els grans mestres de la literatura universal. Moltes històries quan acaben ens deixen amb la boca oberta, perquè de vegades és un final tancat i sobtat, i de vegades hi ha un final obert que l'espectador pot imaginar o crear. Així doncs, el plaer de llegir creix quan es rellegeix un llibre, ja que comences a observar detalls que t'havien passat desapercebuts. I és que Mercè Rodoreda va ser una gran autora de les lletres catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada