EXERCICI LITERARI: PROPOSA UN TÍTOL PER A AQUESTA NARRACIÓ DE MISTERI

-

 



Aquella nit li havia costat aclucar l'ull, s'havia passat massa estona tafanejant les xarxes socials. Estava estirada al sofà, amb el pijama i una manta no gaire gruixida, esperant que la son arribés. Quan el rellotge marcava la una de la matinada, finalment es va adormir i va entrar al món dels somnis. Aleshores va sentir: toc, toc, toc. Es va despertar de sobte. Algú ha picat a la porta? No sabia quina hora era. Dubtava què fer. I al cap d'uns instants dubtatius, es va aixecar sense fer fressa per si de cas, hi havia algú esperant a l'altra banda de la porta. Era al passadís, a les fosques, per no aixecar sospites que ella era allà. I va tornar a dubtar si mirar per l'espiell. Hi havia llum al passadís del replà, no se sentia ni una mosca, res. Tothom havia marxat de vacances. Li va semblar veure alguna cosa al mig del replà, però no ho veia bé. Després es va encaminar cap a l'habitació, pendent de qualsevol soroll, de qualsevol passa... Va arribar a l'habitació, i es va estirar al llit, i es va tapar amb la manta, no podia dormir, estava pendent de qualsevol indici que hi hagués algú rere aquella porta. I li venien pensaments porucs, quan es va estirar seguia escoltant sense sentir res. Va provar d'escoltar música amb els cascos, per veure si es treia aquell a por del cos. La idea que algú pogués entrar i en aquelles hores, li feia basarda. Es va adormir, i l'endemà no sabia si havia sentit cops a la porta o els havia sentit dins d'un somni. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació